«sharq» n a sh r iy o t -m a t baa a k s iy a d o r L ik k o m pa n iy a si bosh tahr ir


Download 124.23 Kb.
Pdf просмотр
bet4/29
Sana17.11.2017
Hajmi124.23 Kb.
1   2   3   4   5   6   7   8   9   ...   29
b o sh q a  b ir  q o ‘lning  o ‘ziga  kelib  te k k a n in i  boyagidan 
k u ch liro q   b ir  d u rk ira sh   bilan  sezdi.  E rkak  zoti  b ilan   bi- 
rin ch i  m a rta   bu  xilda  u ch rash g an   yosh  qiz  shu  p ay td a  b ir 
o z  g an gragan  edi.  S h u n in g   u c h u n   qoMini  d arro v   to rtib  
o lm a sd a n ,  o ‘ziga  k elganidan  keyin,  b ird an ig a je rk ib   to r t­
di.  F aq at  yosh  yigitning  kuchli  qoMlari  un i  m a h k a m   ush - 
lab,  k a m p irn in g  b o sh id a n   p a stro q  tu sh ird i  va  ikkala  yosh, 
shu  b o ‘y ic h a ,  tu rg an   jo y la rid a   tu rib   q o ld ila r...
Ic h k arid a  o ‘tirg an   baxtli  m e h m o n   o ‘z id a n   baxtli  iz- 
m o n   b ilan   birga,  h o ‘...  a n c h a   vaqt  o ‘tg a n d a n   s o ‘ng 
y o ‘q o lg an   ikki  m e h m o n n i  izlab,  k o 'c h a g a   c h iq q a n   v a q ti­
d a,  k o ‘ch a d ag i  ikki  yosh  vujud  qoMlarini  b ir-b irla rid a n  
h a n u z  ajra tib  o lo lm a g an   edilar.  K a m p ir esa  ikki  yo sh n in g  
bu  talvasali  uchrash u v ig a  q u ru q   gavdasi  b ilan   guvoh 
b o ‘lib,  hali  h a m   sh irin   u y q u d a  d a n g   q o tib   y o tard i...
Q iz la rn in g   b u   «itd ek »   p o y lo q c h is in i  k o ‘p la sh ib  
uyg‘o td ila r,  k o ‘p lashib  arav ad a n   tu sh ird ila r.  U   S alti  bilan 
E n a x o n n in g   q o ‘ltig‘iga  kirib,  k o ‘zi  u y q u d a,  dav d iray - 
d av d iray   ichkariga  y o ‘l  soldi.  Z ebi  ham   b o sh q a  o ‘rto q la - 
riday,  arav ad a n   o ‘zini  «tapp!»  etib   ta sh la m o q c h i  b o   Idi, 
faqat  q a m c h ili  yigit  kelib,  yan a  q o ‘lini  u zatdi  va  sh u n in g  
u c h u n   sh u n c h a   b a la n d   arav ad a n   o ‘zini  tash lag an   eng 
so 'n g g i  m e h m o n n in g   oyog*  to v u sh i  h e c h   k im n in g  
q u lo g ‘iga  q o q ilm a d i...
M e h m o n la r  o sh -su v   ta ra d d u d ig a   y o ‘l  q o ‘y m asd an , 
s u t-q a tiq   b ilan   q u ru q   c h o y   ich ib ,  d a rh o l  o ‘tirg an   jo y la ri- 
ga  u z a n d ila r  va  arav ad a  u rin ib   kelganlari  u c h u n   u z a n a r- 
u z a n m a s  uyquga  ketdilar.
A ravakash  ich k arid an   c h iq q a n   ikki  n o n   bilan  b ir  p i- 
yola  q a tiq n i  ichib  o ld i-d a ,  o tn i  tash q arig a  b o g ‘lab,  o ‘zi 
arava  ustiga  c h o ‘zildi.  U yqusi  q o ch g a n   ed i...  M iyasida, 
u m rid a   b irin c h i  m a rta b a   o ‘laro q ,  ajib  va  sh irin   xayollar
29

aylanardi.  K o ‘kdagi  oyga  q a ra b ,  yerdagi  oyni  o ‘y la r  va 
boyagiday  s h irin -sh irin   k u lim sirard i...
Ic h k arid ag ilar  h a m   d o n g   q o td ila r.  F a q a t,  o ra la rid a, 
xuddi  k o ‘ch ad ag i  yosh  yig itch a  singari,  uyqusi  o ch ilg an , 
k o ‘kragidagi  yangi,  b eg o n a  va  sh irin   hislarn i  an g lay o l- 
m asd an   xayron  b o ig a n   birov  b o r  edi.  U   h a m   k o ‘kdagi 
oyga  q arab ,  yerdagi  «toy»ni  o ‘y lar  va  yuzlari  a n o rd a y  
q izarard i...
Shu  to p d a ,  q ish lo q n in g   d a rb a d a r  itlari  avjga  kelgan, 
h a r  to m o n d a n   h u rish la rin i  yu k saltirg an lar;  to r  k o ‘c h a - 
n in g   tugalishidagi  soy  h a m m a   uxlab jim   b o ‘lg a n d a ,  h ay - 
b atli  ovo zin i  b o ric h a   q o ‘yib  y u b o rib ,  o c h   y o ‘lbarsday 
«guv-guv»  b o ‘k irardi...
I l l
E n ax o n   y o ‘qsul  b ir  o ilan in g   qizi  edi.  O tasi  m u n in g  
yoshligida  o ‘lib  k etg an ,  onasi  ikkovi  b irg in a  a k a n in g   b o - 
qim ig a  q a ra b   q o lg an   edilar.  A kasi  X o lm at  esini  ta n ig a n - 
d an   beri  m e h n a t  p esh id a  c h o p a d i.  H ali  eng  o ‘y in q aro q  
bola  v aq tlarid a  h a m   b u tu n   q ish lo q n in g   p o d asin i  b oqib, 
o ilan in g   eh tiyojlariga  b iro r  n arsa  q o ‘shib  tu rard i.  U n in g  
p o d ac h i  b o ig a n   v aq tlarin i  hali  h a m   q ish lo q   o d am lari 
havas  b ilan   eslashadi.  K o ‘c h a - k o ‘y da  u n g a  y o liq q a n la r:
—  P o d a m iz n i  y etim   qilib  q o ‘y d in g -d a!  —  d eb  b o sh - 
larini  afsus  b ilan   ch a y q ab   o ‘tish ad i.
T e z -te z   b o ‘lib  tu ra d ig a n   bu  xil  g a p la r  u n in g   yuzini 
kuldirib,  k o ‘nglini  k o ‘ta ra d i,  tin m a sd a n   ishlash  u c h u n  
bilagiga  d a rm o n   va  q u w a t  b eradi.  U n in g   o ‘z  b iso tid a  b ir 
s h a p a lo q q in a   sholipoyasi  b o r;  u   h a m   m a rh u m   q ay n a ta si- 
d a n   te k k a n ,  b o r  k u ch in i  sh u n g a  s a rf  qilad i;  h a m m a d a n  
b u ru n   ish  b o sh lab ,  h a m m a d a n   k ech  tu g a ta d i  va  h a m ­
m a d a n   k o ‘p  u rin a d i.  S h u   b ilan g in a  olti  jo n d a n   b irik k an  
k atta  b ir  o ilan i  n a rid a n -b e ri  te b ra tib   keladi.  O nasi  q arib, 
m ukch ay ib   qolg an ,  b ir  qizi  b ilan   b ir  o ‘g ‘li  hali  yosh 
g o ‘dak ,  r o ‘zg ‘o rn in g   b u tu n   ishi  xotin i  b ilan   singlisining 
b o ‘ynida.  U   ikkovi  d ala  ish larid a  u n g a y o rd a m   b e rish d a n  
ham   b osh  to rtm a y d ila r,  u larn in g   d alad a  h a m   foydalari 
k o ‘p   tegadi.  X o lm at  o ‘zi  sh u n c h a   tirish ib   ishlab,  k a tta  
ro ‘zg‘o m i  yolg‘iz  b o sh ila  te b ra tg a n i  u c h u n   x o tin i  h am ,
30

singlisi  h a m   un i  b oshlariga  k o ‘tara d ila r.  H a r  t o ‘g ‘rida 
u n in g   talab larig a  xursan d lik   b ilan   k o ‘nib,  h e c h   b ir  ishda 
k o ‘nglini  q o ld irm aslik k a  tirish ad ila r.  M e h n a td a n   boshqa 
h e c h   n arsan i  b ilm ag an   bu  y o ‘qsil  yigitning  q a n d a y   z o ‘r 
talab lari  b o ‘la r  edi  deysiz?  B utun  havaslar,  ta la b la r  va 
o ‘ylar  —  h a r  n e c h u k   b o ‘lsa  h a m   shu  o ilan i  teb ra tib   o ‘tish 
teg rasid a  ay lan a d i...  A lb atta,  kelin  h a m ,  qiz  h am   —  yosh 
n a rsa la r;  y o s h la rn in g   n o z la ri,  in jiq lik la ri  b o ‘lm a y d i 
em as...  U la rn in g   injiqliklarini  b u tu n la y   haq siz  deyish 
to ‘g ‘ri  b o ‘lm asa  kerak.  C h u n k i  u la r  ham   yosh lar,  b o sh q a 
o ‘z  te n g la ri  k ab i,  u la rn in g   h a m   o rz u -h a v a sla ri  b o r, 
k o ‘ngillari  k o ‘p   n arsan i  tusay d i...  Z in d o n d a g i  b an d in i 
h e c h   b ir  xayol  su rm ay d i,  d eb  kim   a>tadi?  G a d o y   p o d - 
sh o h   b o i m o q   istasa,  y o m o n m i?   B a’za n   sh u   xil  kuchli 
ta la b la r y o   k e lin d a ,  yo  q izd a  k o ‘rilib  salgina  yuzaga  ch iq a  
b o sh lasa,  k o ‘pni  k o ‘rgan  ziyrak  k a m p ir  d arro v   payqaydi 
va  oldini  oladi.  X olm atga  sal  o g ‘ir  k eladigan  b ir  ish 
b o ‘lsa,  u n g a   y e tk izm asd a n ,  o ‘zi  b ir  ish  q ilib  b itirad i; joyi 
kelg an d a,  m u lo y im   g ap irib ,  jo y i  kelg an d a,  p o ‘pisa  qilib, 
qizi  yoki  k e lin in in g   k o ‘nglida  k o ‘tarilg an   h avas  o lovla- 
riga  suv  sep ad i,  u  olov larn i  avj  o lm asd an   tu rib   so ‘n d ira - 
di.  U la rn in g   talab lari ju d a   o ‘rinli  b o ‘lsa,  o ‘zi  ilojini  qilib, 
q o n d ira d i.  U la rn in g   k o ‘nglini  o la d i,  X o lm a tn i  o rtiq c h a  
tash v ish lard a n   q u tq aza d i.
S h a h a rd a n   S altilarn in g   b ir arava  b o ‘lib  kelishlari  h am  
E n a x o n n in g   shu  xil  h av aslarid an   biri  edi.  S a lta n a tla r 
oilasi  b ila n   E n a x o n la r  oilasi  o ra sid a  o ta -b o b o d a n   qolib 
kelgan  b ir d o ‘stlik,  q a d rd o n lik   h u k m   su rard i.  Bu  ikki  oila 
kishilari  yilda  b ir-ik k i  m a rta   b ir-b irla ri  bilan  ko^rishib  tu - 
ra rd ila r.  0 ‘tg a n   k u z,  x irm o n la r  o lin g a n d a n   k e y in , 
E n a x o n   b ila n   kelin  S a lta n a tla rn ik id a   b ir  h a fta c h a   tu rib  
kelgan  edilar.  S h u n d a   E n ax o n   o ‘z  o ‘rto g bini  b ir-ik k ita  
te n g d o sh lari  bilan  birga  b a h o rd a   q ish lo q q a  c h a q irib   k e t­
g an ,  b a h o r  kelib  ta b ia t jo n la n g a c h ,  sh ah a rg a  tu sh g an   b ir 
o d a m d a n   y a n a   ay td irib   y u b o rg an   edi.  K a m p ir  qizining 
bu  ta la b in i,  a lb a tta ,  o ‘rinli  to p ard i.  E n a x o n n in g   y o n id a 
b o la -c h a q a si  b ilan   birga  b ir  n e c h a   kun  yayrab  kelgan  k e­
lin  h a m   q iz n in g   fikriga jo n u   d ilid a n   q o 'sh ilg a c h ,  k a m p ir- 
ga  h ec h   b ir g a p   q ay tarish   o ‘m i  q o lm a g a n   edi.
—  G a p la rin g   ju d a   m a ’qul!  —  d e d i  u  sh u   t o ‘g ‘rida
31

m aslahat  b o sh lan g an d a .  —  B uning  ilojini  o ‘zim iz  q i- 
lishim iz  kerak.  X o lm at  b ec h o ra g a   h e c h   b ir  o g ‘iri  tu sh - 
m asin.  Iloji  b o ‘lsa,  u n g a  bildirm aylik.  M e h m o n la r  k e l­
g an d a  bilar.
E n a x o n   k e lin g a   q a ra d i. 
K e lin   E n a x o n n in g   bu 
q arash id an   «Q ani,  g ap irin g   n im a   deysiz?»  d eg a n in i  an g - 
lag an   b o ‘lsa d a ,  q a y n a n a   o ld id a   b irin c h i  b o ‘lib  g a p  
o c h ish n i  ep   k o ‘rm a s d a n ,  jim   q o ld i.  S h u n d a n   keyin 
E n ax o n   b ir  narsa  d em a k k a   m a jb u r  edi.
—  M ayli,  siz o ‘zingiz  bilasiz,  oyi.  C h a q irish   kerakligi- 
ga  «yo‘q»  d em ad in g iz.  M e h m o n   d eg a n n i  n o n   qoqiga 
ch a q irib   boN m aydi.  M u n i  o ‘zingiz  bilasiz.  K elin  sh u   y er- 
ga  kelg an d a,  b ir  o g ‘izgina  so ‘z  b ila n   a ralash ib   q o ‘ydi:
—  A lb a tta ,  a y n iq s a ,  s h u n c h a   jo y d a n   k ela d ig a n  
m e h m o n n i.
—  X o ‘p,  yaxshi  bilam an!  —  d e d i  k am p ir.  U   k elin i­
n in g   o g ‘zid a n   g ap in i  uzib  o lg a n d a y   tez  g ap ira rd i.  — 
K uzda  ikkalang  b o rib   b ir  h afta  tu rib   kelding.  B ech o rah o l 
boN salar  h a m   se n la m i  x o ‘p   x u rsa n d   q ilib  j o ‘n atish d i. 
Ikkalang  h a m   a n c h a g a c h a   g ap irib   yurd in g ...
—  R ostda!  —  d ed i  E n ax o n .  —  U n in g   otasi  h a m ,  n i- 
h o y a ti  b ir  a y r o n c h i,  y e r-su v i  y o ‘q ,  d a s tg o h i  y o ‘q. 
R o ‘zg‘o r   k atta...  S h u n d a y   b o ‘lsa  h a m   bizga  d eb   n i- 
m a la m i  q ilish m a d i-a ?
S o ‘nggi  savolni  kelinbibisiga  b e rg a n   edi.  U  ham :
—  H a ,  nim asin i  aytasiz,  —  d eb   d a rh o l  tasd iq   qildi.
S h u   b ilan   h a m m a la ri  jim   boN dilar.  K a m p ir  iloj  ax-
ta rib ,  o ‘yga  b o tg an   edi.  U  sek in -se k in   o g ‘il  to m ig a   y o tq i- 
zilgan  sh o tin in g   ikkinchi  p o g ‘o n asig a  o ‘tirdi.  Q iz  bilan 
k e lin   y erg a  c h o ‘n q a y d ila r.  K a m p ir  s h o tin in g   yo n  
yog‘o c h in i  silab  o ‘y n ar,  E n ax o n   o g ‘zid a n   olgan  saq ich n i 
qoMida  ezib,  «soqqa»  yasar,  k elin c h a k   b o is a ,  b ir  c h o ‘p 
b ilan   y e m i  c h iz g ‘alar,  u ch alasi  h a m   shu  ravishcha  o ‘yga 
b o tg an   edilar.  K a m p irn in g   b u tu n   xayoli  haligi  to ‘g ‘rida 
b o ‘lsa  h a m ,  ikki  k o ‘zi  b u lard a ;  b u la r  esa  d a m   b ir-b irla ri- 
ga,  d a m   kam p irg a  q a ra r,  d a m   yerga  tikilardilar.
S u k u tn i  k a m p ir  buzdi:
—  K am b a g ‘allik  o ‘lsin,  k a m b a g ‘allik!  —  d ed i  u  va 
c h u q u r b ir  «uh»  to rtd i.  —  H e c h   b ir  ilojini  to p ib  Ь о Ч т а у - 
di...
32

Bir  o z jim   q o lg ach ,  b ird an ig a  ov o zin i  k o ‘tarib:
—  S h u n c h a   y e rd a n   b izn in g   so 1 к  o sh im iz n i  ichgali  ke- 
lish arm id i?  U c h - to ‘rt  ku n   tu rish a d i.  D u ru stro q   b ir  narsa 
qilib  q o ‘ym asak  boM adimi?  —  dedi.
U la r  ikkovi  h a m   uy g ‘o n g an d a y   b o ‘ldilar:
—  A lb atta,  albatta!  —  deyish d i  ikkalasi.
X uddi sh u  v aq td a so m o n x o n a n in g  y o n id a  X o lm at  k o ‘- 
rin d i.  B ular u n g a qayrilib qaragali  u lg u rm asd an ,  uning:
—  O yi,  b o rm isiz?  —  d eg an   ovozi  eshitildi.
K a m p ir  su h b atn i  boMib,  o ‘rn id an   tu rark an :
—  S h o sh m a n g lar,  b ir  o z  o ‘ylaylik.  e rta g a c h a   b iro r 
iloji  to p ilib   q o la r,  —  d ed i  va  yugurib  X o lm atn in g   yoniga 
ketdi.
K e c h q u ru n ,  y o ta r  p ay td a,  k a m p ir  ikkovini  yoniga 
ch a q irib ,  o ‘z  fikrini  aytdi:
—  0 ‘y la b - o ‘y lab   qoM im dan  k elg an i  sh u   b o ‘ld ik i, 
o ‘lim ligim ga atalg an   n arsalard a n  b iro z r o q  ajra td im .  E n d i, 
E n a ,  sen  ham   b iso tin g d a  b o rid a n   b ir-ik k i  narsa  ajra t,  k e­
lin ,  siz h a m  b ir narsa q o ‘sh in g ,  erta lab  b itta -y a rim ta n i  b o ­
zo  rga tu sh iray lik ,  sh u larn i  so tib ,  u l-b u l  olib  chiqsin.
K a m p ir  o ‘lim ligiga  atalg an   n arsalard a n   ajra tg an d an  
keyin  g ap  ta m o m   edi.
—  B o iib d i,  oyi!  —  d ed i  E n ax o n .  —  M en in g   b o r- 
y o lg ‘im   o ‘z  q o ‘lin g izd a,  o ‘zingiz  ajratib   olarsiz.  X ayr, 
m ayli,  o ‘zim   h a m   b ir  o ‘ylab  k o ‘ray...
—  M e n   e rta   b ilan   sizga  to p sh ira m a n ,  —  ded i  kelin.
K a m p ir  tu rib ,  y o to g ‘iga  k etd i,  ikki  y osh  o ‘sha  jo y d a
o ‘tirib  q o lib ,  n im a   ajratish   va  n im a   b erish  t o lg lrisida 
m aslah a tlash d ilar.  B isotdagining  m azasi  b o ‘lm aganligi- 
d an   bu  m a sla h a t  a n c h a   u zo q   c h o ‘zildi.
H a r  qalay,  e rta   b ilan   k a m p irn in g   q o ‘lid a   m o ‘ja z g in a  
b ir  tu g u n c h a   b o r  edi.  T u g u n c h a n i  x u rju n n in g   b ir  k o ‘ziga 
solgan  bo la  y ag‘ir  o tn i  y o ‘rtd irib   sh ah a rg a  to m o n   y o ‘l 
soldi.
0 ‘sh a  k u n   S altan atlarg a  ikkinchi  c h a q iriq   yetkizilgan 
va  k a tta   x u rju n n in g   ikki  k o ‘zi  t o ‘lib  qaytgan  edi.
*  
*  
*
M e h m o n la rg a   q o ii d a n   k elg an c h a  yaxshi  d astu rx o n  
solib,  q o ‘n i- q o ‘shni  q izlar  va  k elin ch a k la rn i  c h a q irtirib ,
2
  -
 
4 8 3 0
33

allaq a y la rd an   to ri  uzilg an   d u to rla rn i  to p d irib   kelgan  va 
ularn i  x u rsa n d   q ilm o q   u c h u n   tirish ib -tirm a sh g a n   E n ax o n  
o ‘z  k o ‘n glida  y an a  xijolat  to rtish d a n   q u tu lm a d i.  Q adrli 
m e h m o n la rin i  y a n a   a lla q a n d a y   z iy o fa tla r,  m e h m o n - 
g arch ilik lar,  tak allu flarg a  k o ‘m ib  ta sh la m o q c h i  b o ‘lardi. 
U n c h a   n a rs a   b o ‘lm a g a n d a   h a m ,  o d a m la r  sin g a ri, 
tu z u k ro q   b ir siylab y u b o rish n i,  a lb a tta ,  lozim ,  d eb   o ‘ylar- 
di.  0 ‘z  q o ‘lida  b u n d a y   q u d ra t  y o ‘qligini  o ‘ylab,  n o u m id - 
likka  tu sh a r,  b o ‘g ‘ilard i...  Y uragi  y o m o n   g ‘ash  b o ‘lib  k e t- 
g a n id a n   keyin  ch id a y   o lm a sd a n ,  k am p irg a  aytib  k o ‘rdi:
—  0 ‘lganim   yaxshi  m ening!  —  d e d i  u.  —  K o ‘n- 
gildagidek  b ir  siylay  o lm asam   m e h m o n la rim n i!
O d a td a   y u m s h o q   g a p ira d ig a n   k a m p ir  b u   g ap g a 
a c h c h ig ‘lan d i...
—  B o ‘lm a sa ,  o ‘z in g n i  b o z o rg a   o lib   c h iq ib   sot! 
K o ‘n gildagidek  m e h m o n   qila  o lasan ...  —  dedi.
—  Sizga  o d a m   k o ‘ngildagi  h a sra tin i  h a m   ay ta  olm as 
e k a n -d a ,  —  dedi  E n ax o n ;  k o ‘zlariga  yosh  olib,  o n asid an  
u zoqlashdi.
X uddi  sh u   h asratin i  to m o rq a -h o v lic h a d a g i  ariq   b o ‘yi- 
d a  o ‘tirib,  kelinbibisiga  ay tg an id a ,  u  d arro v   b u n in g   fikri­
ga  q o ‘shildi:
—  S h u n d ay   yaxshi  narsalarki!  B ularga  q a n c h a   q ilsan - 
giz  oz!  Z eb ix o n n i  q aran g ,  Z ebixonni!  K uzda  biz  borga- 
n im iz d a  k o ‘rm a g a n   e d ik -a ?
—  O tasi  o ‘lgur,  sovuq  soT i, ja v o b   b e rm a g a n   ek a n ...
—  M u n c h a   h a m   ovozi  ch iro y li  bu  qizning!...  A shula 
aytsa,  q u lo g in g   m ast  b o ‘lib,  o ‘ladi  o d a m ...  N afasi  b u n - 
ch a  issiq,  m u n c h a   m azalik!  M u n c h a   t a ’sirlik!
—  S h u n i  a y ta m a n -d a .  Suyuq  osh  qildik,  oshqovoq 
som sa  qildik,  palov  q ild ik ...  b o ‘ldi!  B u n d an   o rtig ‘iga 
m a n a   shu  k am b ag ‘allik  o ‘lgur  y o ‘l  q o ‘ym aydi...
S h u   y erd a  c h u q u r  b ir  «uh»  to rtd i  E n ax o n .  S o ‘ngra 
y an a  so ‘zid a  d avom   etdi:
—  V araqi  so m salar  qilsak,  oq  u n la rd a n   g ‘alati  m a n ti- 
lar,  c h u c h v a ra la r  qilsak,  b o y la m ik id a   b o ‘lad ig an   d im la - 
m a  q o ‘g ‘u rm a la r  qilsak...
B irdan  tajan g lan ib ,  o ‘rn id a n   turdi:
—  «O shqovoq  somsa»!  «O shqovoq  som sa»!  K am - 
b ag ‘allik  q u rsin ,  ilohim !  « K a m b a g ‘al  —  x u d o y im n in g
34

suygan  b a n d a si» ,  d e y d ila r,  sh u m i  suygan  b a n d a n in g  
holi?!
B oyadan  beri  shu  to kg ‘rid a  o ‘y lanib,  o q q a n   suvga 
xashak  tash lab   o ‘tirg an   k elin n in g   y uzlarida  xuddi  shu 
p a y td a   b ir  y o q im li  k u lim sira sh   p a y d o   b o ‘lgan  ed i. 
0 ‘m id a n   tu rib ,  haligi  sh irin   k u lim sirashi  b o  rga n  sari 
o ch ilg an i  va  yoyilgani  h o ld a   E nax o n g a  yaqin  bordi:
—  X afa  b o im a n g ,  aylanay!  —  d ed i.  —  M en   ilojini 
to p d im .  B o y larn ik ig a  o ‘x sh ag an   g ‘a la ti  ziy o fa t  qilib 
j o ‘n a ta m iz   m eh m o n larim izn i!
E n ax o n   bu  ilojning  n im alig in i  an g lay o lm ag a n id a n  
h ay ro n   boMib  kelinbibisiga  q a ra r,  hali  yuzi  kulm as  edi.
—  N e c h u k ?   —  d ed i  u  va  kelin b ib isin in g   k o ‘zlariga 
b aqrayib  tikilgani  h o ld a   u n in g   ikkala  qoMini  qoMlari 
orasiga  oldi.
—  0 ‘z im izn in g   k u c h im iz   y etm asa ,  te n g -to ‘sh larim iz, 
o ‘rto q la rim iz   bor.  U larga  aytib  c h a q irtira m iz ...
E n a x o n n in g  yuzi  b ird an ig a  och ild i.  L ablariga  keng bir 
tab assu m   yoyildi.  U  kelin b ib isi to p g a n   ilojni  anglag an  edi:
—  M in g b o sh in in g   q izig a  a y tm o q c h im is iz ?   0 ‘sh a 
c h a q irsin ,  deysizm i?
—  Yo  u,  yo  b o ‘lm asa  k ich ik   xotin i  S u lto n x o n -c h i?
—  BoM arm ikin?
S h u   y erg ach a  u la r  ikkovi  b ir  jo y d a   t o ‘xtashib  so ‘z- 
lash m o q d a  edilar.  K eyin:
—  BoM dirishni  m en g a  q o ‘yib  bering.  Ish in g iz  b o ‘l- 
m asin.  Ishqilib  m e h m o n la rn i  xursan d   qilsam ,  b o l d i -  
m i?  —  dedi.
S h u n d a n   s o ‘ng  ikkalasi  bel  u sh lash ib ,  uyga  to m o n  
y u ra  bosh lad ilar.
—  Y axshi  m aslahat!  J o n ,  kelinbibi,  bir  ish  qiling!  — 
dedi  E n ax o n   k elinbibisini  m a h k a m ro q   q u ch o q lab .
K elin  b ird an ig a  to ‘xtab:
—  U la rn ik id a n   h e c h   k im n i  c h a q itird ik m i?   —  deb 
so ‘radi.
E n ax o n   h am   y etgan jo y id a n   to ‘xtab:
—  Y o ‘q!  —  dey a  jav o b   b erdi.  —  Kim   biladi,  deysiz, 
m u n i?   « M in g b o s h in in g   f a lo n - fa lo n la ri  b iz n i  k o ‘ziga 
iladim i?»  d e b   x ab a r  h a m   q ilm a b m iz .  E ndi  q an d a y   boMar 
ekan ?
35

—  Biz  sh u   k echaga  m ingboshi  to g ‘a n in g   qizi  bilan 
kichik  x o tin in i  ch a q irtiray lik .  K ech a  c h a q irtirg a n im iz d a  
kelm asalar,  b u gun  ch a q itirsa k ,  a lb a tta ,  kelishadi.  S iz  n i­
m a  d eb  o ‘tiribsiz!  Z e b ix o n n in g   ovozi,  ash u lalari  u n d a n  
kattaro q la rn i  h a m   su d rab   keltirad i.  S iz  xotirjam   b o ‘ling. 
M en  o ‘zim   g iz illa b   c h iq ib   k elam a n .  Bu  kech a  b itta - 
y arim ta  ash u la  esh itib ,  su h b atn i  k o ‘rishsa,  erta g a,  a lb a t­
ta,  c h a q irtirish a d i.
Ik k a la si,  y u z la ri  y u ld u z d a y   c h a ra q la g a n i  h o ld a , 
d a ric h a d a n   ichkariga  h a t lagan  v aq tlarid a  Z e b in in g   «Q ora 
soch im »   kuyiga  ay tay o tg an   ashulasi  q u lo q larn i  sh irin - 
sh irin   q itiq la m o q d a   edi...
*  
*  
*
Bir  to m c h i  suv  dengizga  aylan g an   b ir  k ec h a  b o ‘ldi. 
S hu  k am b ag ‘al,  b eb iza t  o ila n in g   issiq  va  halol  q u c h o g ‘iga 
q ishloq  qizlari  va  yosh  ju v o n la rn in g   h am m asi  d eyarlik 
t o ‘p la n d i.  B ev o sita  q o ‘sh n i  b o ‘lg an   x o n a d o n la r n in g  
« o sh in i  o sh a b ,  y o sh in i  y a sh a g a n »   k a m p irla ri  h a m  
ch iq ish d ila r.  Bu  k ec h a,  h a tto ,  sh a h a r  qizlariga  poylo q ch i 
b o ‘lib  kelgan  u y q u ch i  kam p irg a  h a m   jo n   kirdi.  U n in g  
jo n la n g a n in i  k o ‘rg an lar  ixtiyorsiz  yoyilib  k u la r  va  c h in  
k o ‘ngildan  sevinardilar.  Bir  em as,  ikki  d u to r  va  ikki 
yaxshi  d u to rc h i,  b ir  n e c h ta   o ‘y in ch i,  Z e b ix o n d a n   b o sh q a 
y an a  ikkita  ovozi  d u ru stg in a   yosh  ju v o n la r  kelishdi. 
D a stu rx o n g a  qarag an   kishi  b o ‘lm ad i;  h ec h   kim   bu  faq ir 
va  so d d a  h a sh a m a t  ich id a  ta k a llu f ax tarm as,  k o ‘n gilning 
x u rsandliklarga  b o ig a n   ketsiz  m aylini  q o n d irish   b ilan g i­
n a  o vora  edi.  S h u n in g   u c h u n   b o i s a   kerak,  d astu rx o n  
ustida  d u v -d u v   gap lash ib ,  ay v o n n i  ovozga  to l d ir ib   o ‘tir- 
g an  q iz -ju v o n la rd a n   h ec h   biri  o ‘ng  b iq in id a   y o n m a -y o n  
o l i r i b ,   z o ‘rg‘a  d a stu rx o n g a   q o l   u z a tg a n   m in g b o sh i 
o y im la rn in g   «shu  h a m   m e h m o n d o rc h ilik m i? »   d eg an  
m a ’n id a   b ir-b irig a  q a ra b   lab  b u rish tirg an larin i  p a y q a m a - 
di.  D a stu rx o n   y ig llg a n d a n   keyin  b az m   b o sh lan d i;  s h u n ­
d an   keyin  h a m m a   o ‘zini  u n u td i,  h a m m a   yosh  b olaga  ay- 
landi.
U ch  ovozlik  qizga  y an a  b ir  n ec h ta si  q o ‘shilib,  yalla 
o h an g i  k o ‘klarga  k o la rilg a n d a n   keyin  q ish lo q n in g   p ast- 
past,  y iq iq -y o riq   d ev o rla rid an   o so n g in a  o sh ib   o ‘tib ,  b it-
36
1   2   3   4   5   6   7   8   9   ...   29


Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2019
ma'muriyatiga murojaat qiling