«sharq» n a sh r iy o t -m a t baa a k s iy a d o r L ik k o m pa n iy a si bosh tahr ir


Download 124.23 Kb.

bet3/29
Sana17.11.2017
Hajmi124.23 Kb.
1   2   3   4   5   6   7   8   9   ...   29
so ‘radi:
—  Q ayerga?  N ega?
—  O ydinkoM dagi  X alfa  esh o n im iz n in g   k ichik  qizlari 
b ir-ik k ita  o ‘rtog*ini  «B ah o rlash ib   ketinglar»,  d e b   c h a q ir- 
tirg an   ekan lar.  S h u la m in g   b ittasi  Z eb i,  y an a  b ittasi  uning 
o ‘rto g ‘i  S a lta n a tx o n   ek an .  S a lta n a tx o n   arav an i  q o ‘shtirib  
q o ‘yib,  o ‘zi  Z eb in i  aytgali  kelibdi.  «Y olq»,  d esa k   q an d a y  
b o ‘ladi?
X o tin i  n im a  desa,  «yo‘q»  d ey d ig an   s o ‘fi  bu  safar  b ir­
d a n ig a  
«y o ‘q» 
d e m a s d a n , 
x ay o lg a 
k e td i. 
Q iz la r 
Q u rb o n b ib in in g   b u   ta d b irid a n   x u rsa n d   b o i i b ,   y a n a  
u m id la n a   bo sh lag an   edilar.
—  Q u rv o n   x olam   bopladi!  —  d e d i  Salti.
20

—  E n am   gapga  usta.  E sh o n d a n   tu sh g an in i  k o ‘ring. 
« E sh o n » ,  d esangiz,  o ta m   o ‘lganini  h a m   bilm ay d i...  X udo 
m u n i  e sh o n la r  u c h u n   yaratgan.
S alti  Z eb in in g   bu  g ap larin i  e sh itg an d a n   keyin  so T i­
n in g   «хо‘р»  d eb jav o b   berishiga  ishom b  ketdi.  Bir  q o ‘lini 
o ‘rto g ‘ining  b o ‘yniga  tash lab ,  u n i  q u c h o q la r  ekan:
—  B o‘ldi,  o ‘rto q ,  endi!  J o ‘naym iz!  —  dedi.
—  S a n a m a sd a n   sakkiz d e m a y   lu rin g   hali!  O ta m   o so n - 
lik  b ilan   m a ’qu l  gapga  k o ‘n ad ig an   o d a m   em as.  Jim   tu rib  
q o lish in i  k o ‘ring:  hali  h a m   c h u rq   etm ay d i.
S ukut  u z o q q a   c h o ‘zilg an d a n   keyin  Q u rb o n b ib i  en d i 
bu  safar jid d iy   b ir  c h e h ra   bilan:
—  N im a g a   in dam aysiz?  X o ‘p ,  deng!  K atta  o d a m , 
uy at  b o ‘ladi.  Bir  yaxshi  x o tin la ri,  b ir  o tin c h a   qizlari  b o r- 
ki...  0 ‘zlarin i  b o ‘lsa,  o ‘zingiz  b ilasiz,  —  dedi.
SoTi  negadir:
—  B ilam an ,  F itn a ,  bilam an!  —  d eb   q o ‘yib,  yan a jim  
boMdi.
E ndi  Q u rb o n b ib i  y an a  h a m  jiddiylashdi:
—  BoMmasa,  «yo‘q»,  deng.  S a ltan atx o n g a  jav o b   b e - 
ray,  ketsin!  A z o n d a  kelgan  edi.
S h u n d a n   keyin  so T in in g   tili  aylandi:
—  S h o sh m a ,  F itn a ,  «yo‘q»,  d em a.  m ayli,  b o ra  q o l­
sin...  Q a c h o n   keladi?
—  In d in g a  e rta   b ila n   yo  k e c h q u ru n .
—  E sh o n   o y im n in g   raylariga  qarasin.
SoTi  o T n id a n   tu rd i.  K a rtd an   tu sh ib ,  kavshini  ki- 
yarkan:
— O v o zim  b o r,  d e b a s h u la g a z o ‘r b e rm a s in ,  —  d e d i.— 
N o m a h ra m la rg a  ovo zin i  esh itd irsa,  rozi  em asm a n .
Bu  sa fa r  o d a m g a   o ‘x shash  g a p irib ,  Q u rb o n b ib in i 
q u v o n tirg an   R azzoq  soT i  sh u   s o ‘zlard an   s o ‘ng  yan a  o ‘z 
jim lig ig a  qaytdi.  Bir  o z  so ‘ngra  sallasini  kiyib,  yaxtagini 
qoMiga  o lg a n d a n   s o ‘ng:
—  X u ijin n i  b e r,  F itna!  BoMmasa,  ikkita  q o p   ber!  — 
d eb  qoldi.
Q u rb o n b ib i  q o p n i  u z a ta rk a n ,  erin in g   qoMiga  shu  to p ­
da  b ir oz  pul  tu sh g a n in i,  e n d i  k a tta ro q   xarid  qilish  u c h u n  
bo zo rg a  k etay o tg a n in i  va  haligi  z o ‘r  iltifo tn in g   h am   pul- 
n in g   k u ch i  b ilan   boM ganini  angladi...
21

SoTi  to m o q   qirib  esh ik d an   c h iq a rk a n ,  uydagi  ikki 
s h o ‘x  qiz  y an a  b ir-b irig a  c h irm a sh g a n   edi.
*  
*  
*
Q afasning  d aric h asi  ochildi!
E n d i  q ushlarga  q a n o tla rin i  rostlab  tu rib :  «pirr»  eta 
u c h m o q d a n ,  keng  k o ‘klarga,  fazolarga  p arv o z  q ilm o q d a n  
b o sh q a  narsa  q o lm a d i.  P ara n jin i  y o p in ib   o ‘tirm a sd a n , 
s h u n d o q  
b o sh  
u stig a 
ta s h la b , 
c h im m a tn i 
« x o ‘ja  
k o ‘rsin»ga  tu tg a n   b o i i b   y ugurish  k erak ,  xolos...
F a q a t  u n d a   d a ric h a n in g   o ch ilg an ig a  kim   sevinadi? 
S h o d lik n i  kim   q iladi?  E rk in lik n in g   lazz atin i  k im   to tiy d i? 
Shu  q a d a r  q ay sar  b ir  o d a m n i  b u   q a d a r  ustalik  bilan 
y o ig a   solgan  o n a n in g   h u rm a tin i,  kim   o ‘m ig a   keltiradi? 
U n i  kim   q u c h o q la b ,  kim   o ‘padi?
Ikkala  q izn in g   u y d an   y ugurib  c h iq ib ,  b a b -b a ro b a r 
Q u rb o n b ib in in g   b o ‘yniga  osilishlari  a n a   o ‘sh a   n e 'm a t-  
n in g   sh u k ro n a si  edi.  Q iz la r  o ‘zlarin in g   b e h a d   sev in ch - 
larini  yuzaga  c h iq a rm o q   b ila n   birga,  o n ag a  b o ig a n   m in - 
n a td o rlik la rin i  h a m   te g ish ich a  iz h o r  q ilm o q q a  o sh iq a r- 
dilar.  U la r  k am p irg a  sh u   q a d a r  osilib,  erk alik   qilib,  u 
b ilan   shu  q a d a r  q a ttiq   o ‘y n ash d ilark i,  k a m p ir  h o ld a n  
ketib,  kartga  d u m a la d i...  B ular  qiyq iriq   solishib,  tobiga 
k elg an  
c h o y d is h d e k  
s h a r a q la s h ib ... 
k a m p ir 
b ila n  
o ‘y n ash a rk an ,  u  c h a rc h a b   e n tik k a n id a n   z o ‘rg‘a - z o ‘rg‘a 
nafas  olib:
—  Bas,  qizi  q u rg ‘u rlar...  bas,  d e y m a n ,  b o ‘ldi  en d i... 
Y o‘lin g d an   qolasan!..  —  dey a  s o ‘zlan ard i.
K a m p ir  yolvorgan  sari  b u la r  avj  o lish ar,  biri  q o ‘yib, 
biri:
—  S h u n a q a   ek a n m i?  V oy,  to w o -e y !  X alfa  esh o n n in g  
qizi  c h a q irtirg a n   ek a n m i?   V oy,  to w o - o y ...  —  d eb  u n in g  
eng  q itig ‘i  keladigan jo y larig a  c h a n g   solishardi.
N ih o y a t,  o ‘zlari  h a m   o ‘lg udek  c h a rc h a b ,  k a m p ird a n  
q o ‘l  to rtd ila r  va  «uh!»  d e b   ikkalasi  ikki  to m o n g a   o ‘tird i- 
lar.
B ular  ta ra q -tu ru q   esh ik   o c h ib ,  sho sh ilib   k o ‘ch ag a 
c h iq q a n   v aq tlarid a ,  p ax ta  z a v o d in in g   in g ich k a  tovushli 
jin g ‘iro g ‘i  soat  o ‘n  ikki  b o ig a n in i  bild irib   q ich q ira rd i.
22

II
S altilarn ik id a  k e c h g ach a  safarga  tayyorlanib  —  bir 
o zg in a  p a tir  bilan  som sa  yopib,  k o ‘c h a   esh ig in in g   c h a p  
biqin id ag i  k a tta   k u n d a d a n   aravaga  h atlag a n   v aq tlarid a 
ku n   b o tib   b o ra rd i.  A rava  sh a h a r  ic h id a n   c h iq ib ,  dala 
y o 'lig a   k irg an d a ,  k ec h a n in g   q o ra   pardasi  y er  b etin i  o ‘ra- 
g a n   edi.  Q o r  o stid a n   c h iq q a n   y erlar,  b a h o rn in g   salqin 
havosi  va  yoqim li  sh ab ad asi  o stid a   m u d rash ib   y o tard ilar. 
O y  h a li  c h iq m a g a n ;  fa q a t  k e c h a n in g   q o r o n g ‘isiga 
o ‘ch a k ish g a n   san o q siz  y u ld u z la r  te p a d a   tu rib   m a sh 'a lla - 
rini  y o n d irg a n la r,  xuddi  p e sh o n a   o ld id a   k o ‘rin g an   eng 
y o ru g ‘  b ir  y u ld u z,  piyoz  t o ‘g ‘rab   y o tgan  k e lin ch a k n in g  
k o ‘z lariday,  р1ф1гаЬ  yonardi.
Q izlar jim   edilar.  A ravakash  zerik d i  shekilli,  astagina 
ash u la  b o sh lad i.  U n in g   ashulasi  h a m   xirgoyidan  nariga 
o ‘tm a g a n id a n   keyin  Salti  k o ‘tarildi:
—  0 ‘lm asx o n ,  b o rm isiz?  D u ru stro q   aytsangizchi!
S altin in g   yan a  b ir  o ‘rto g ‘i  —  Q u m ri  u n in g   so ‘zini
q u w a tla d i:
—  H a,  ro st,  sh u n d ay   yaxshi  o v ozingiz  b o r  e k a n , 
s h o ‘x - s h o ‘x 
a y tm a y siz m i?  
K en g  
d a la d a  
q a n c h a  
c h o ‘zsangiz,  sh u n c h a   k etad i  varanglab...
Y ig itch a  kuldi.  U ,  qorongM da  sek in g in a   orq asig a 
qayrilgan  edi.  O rq a  safdagi  q iz la r  c h im m a tin i  k o ‘tarib 
o ‘tirg an larid a n   u larn in g   y u zlarin i  sal-p a l  k o ‘rsa  boMardi. 
K ulim sirab   tu rib ,  qizlarga  b ir  o z  q aragach:
—  O ra n g izd a  d o n g ‘i  k etgan  ash u lac h in g iz  b o r  tu rib , 
m en g a  o silg an larin g   qiziq!  —  dedi.  —  Biz,  «suv  boM­
m asa  tay am m u m » g a  yaraydigan  a sh u la c h ila rd a n ...
Q izlar  h am m asi  Z ebiga  q arash d ilar.  H a r  to m o n d a n  
h a r  xil  ovozi a r  ch iq d i:
—  H a ,  rost!
—  C h in a k a m ,  in d a m a y   oM irganim izni  qaran g lar-a!
—  A sh u lac h i  o ra m iz d a -k u .
Z eb i  «churq»  e tm a sd a n   oM irardi.  U n in g   m u n d a y   q i­
lish i  h a m   shu  xil  tak lifd an   q o ‘rq q a n id a n   edi.  A lb atta, 
yosh  n a rsa n in g   k o ‘nglida  o ‘y n ash ,  kulish  va  xushvaqtlik 
qilish  m ayllari  b o sh q a  h a r  n arsad an   k o ‘ra  kuch lik   keladi. 
L ekin  Z eb i  sh u n d a y   b ir  o ta n in g   q izik im ,  u n in g   qoMida
23

h a r  q a n d a y   kuchli  m ayllarini  h a m   y u g an lab   tu tm o q q a , 
k o ‘n gilning  h a r  b ir  havas  va  tilagini  k o ‘rin g an   jo y id a  
b o ‘g ‘ib  ta sh la m o q q a   to ‘g ‘ri  keladi  h am .  Z eb i  sh u n d a y  
qilishga  o ‘rganib  qolg an .  S h u n in g   u c h u n   h a m   yigitning 
o g ‘zid a n   o ‘z  ism ini  esh itg ac h ,  b a d a n i  d u rk ira b   ketdi. 
S o‘n gra  q iz la r  to m o n id a n   aytilgan  so ‘z la r  un i  iztirobga 
tu sh ird i.  N im a   deyish n i  b ilm as  edi.  0 ‘y lab ro q   jav o b  
b e rm o q   u c h u n   k o ‘ngilning  talvasaga  tushm asligi  d ark o r. 
H olbuki,  k o ‘ngil  tash v ish d a  va  sh u   sababli  talv asad a...
A ravakash  u  yog‘d an   turib:
—  H a  b arak alla,  b o r  ekan sizlar-k u !  0 ‘rtaga  o lin g la r 
a s h u la c h in i!  —  d e g a n d a n   k e y in g in a   Z e b in in g   tillari 
qaldiradi:
—  G a p la sh ib   ketaylik.  S h u n d ay   qorongN da...
—  J in   u ra rm id i?   —  d ed i  b ittasi.
—  Y axshi  e m a s,  sh u n d a y   z im -z iy o   q o r o n g ‘id a ... 
G a p la sh ib   ketaylik...  sh irin -sh irin   g ap lard an ...
A ravakash  u n in g   s o ‘zin i  ilib  oldi:
—  S h irin -sh irin   g ap  o ‘m ig a   sh irin -s h irin   a sh u la d a n  
b o ‘lsin,  o pa.  T a ’rifingizni  esh itib ,  jig a rla rim iz   la x ta -la x ta  
q o n   b o ‘lib  ketg an ...
S alti  tegishdi:
—  V oy,  to w a -e y !  L ax ta -lax ta  q o n   b o ‘lg an m i?  Ja b r 
b o ‘lgan  ek an ...
A ravakash  h a m   b o ‘sh  kelm adi:
—  Q o n   b o ‘lgan  y u ra k la m i  b ir  n afasda  yozish  sizlar- 
n ing  qoM ingizda,  opalar!  B iz  h am   d u n y o g a  kelib  b ir 
yayraylik-da!
Y a n a  in d a m a sd a n   o ‘tirg an   Z eb ig a  en d i  bu  safar  Salti 
yalindi:
—  0 ‘rto q jo n ,  b ir  n arsa  d esa n g iz -ch i.  H a m m a   b arav ar 
ta sh n a   ek an ...
Z eb i  o ‘rto g ‘ini  asto y d il  koyib  berdi:
—  S izdan  kelgan  g ap  sh u m i,  h ali?  O ta m n in g   ay tg an - 
larini  o ‘z  q u lo g ‘ingiz  b ila n   eshitib  edingiz-ku!  E sh itib - 
n etib   qo lsa,  n im a   b o ‘ladi?  Bilib  tu rib ...
S alti  o ‘rto g ‘ini  t o ‘xtatdi:
—  B ilam an ,  o ‘rto q jo n ,  bilam an !  O ta n g iz n in g  g a p la ri­
ni  b ir  em as,  ikki  q u lo g ‘im   b ila n   e sh itd im .  O d a m la r  ic h i­
da,  k o ‘p ch ilik   o ra sid a  q istasam ,  m e n d a n   xafa b o ‘ling.  Bu
24

y e r  d a la   jo y   b o ‘lsa,  o d a m   asari  b o im a s a ,  kechasi  — 
q o r o n g l  b o is a ,  b ir-ik k i ju ft  aytib  b en n a y siz m i?
—  N o m a h ra m g a   e sh itd irib -a ?
Z ebi  b u   s o ‘zni  c h in   k o ‘n g ild an   ch iq arib   va je rk ib  turib 
ay tg a n   b o i s a   h a m ,  q iz la r  h a m m a si  b ird a n   k u lish ib  
y u b o rd ilar.  Y an a  h a r  xil  o v o zlar  k o la r ild i.
—  S h u   h a m   n o m a h ra m   b o lib d im i?
—  S h u   0 1 m a s jo n - a ?
—  N o m a h ra m   о  1 a   qolsin ...
Z ebi  c h in a k a m   ranjigan  edi.  Y ig'lam sirash g a  yaqin 
b ir  ovoz  b ila n   Saltiga:
—  M u n a q a   q ilishingizni  b ilsam ,  kelm as  ed im ...  —  d e ­
di.
Q iz la r  is h n in g   b u   to m o n g a   a y la n g a n ig a   h a y ro n  
b o li s h ib  jim   q o ld ilar.  A ravakash:
—  Ey,  tovba!  Ey,  tovba!  —  d eb   o ‘z - o ‘ziga  s o ‘zlanib, 
o tn i  q a ttiq -q a ttiq   b e sh -o lti  q am ch ilad i.
O t  q a d a m la rin i  ild a m la tib ,  ara v a n i  g u ld u r-g u ld u r 
g ll d ir a t a   bosh lad i.  H a m m a  jim   b o l d i .   F a q a t  S alti  bilan 
Z ebi  ikkovi  b ir-b irla ri  b ilan   p ich irlash ib   s o ‘zlash ard ilar. 
Bu  p ic h irla sh   n atijasid a,  S alti  o ‘rto g ‘ini  tin ch latish g a 
m uvaffaq  b o i g a n ,  b u n in g   ustiga  y an a ,  q iz la r  «yor-yor» 
b o sh lag an d a ,  u n in g   q o ‘shilajagi  t o ‘g ‘risida  s o ‘z  olgan  edi. 
B ir  m a rta   b o sh la n g a n d a n   keyin  u n d a n   narisi  o ‘zi  keta 
b e ra d i,  d eb  o ‘ylardi  Salti.
D a rro v   qizlarg a  to m o n   burildi:
—  Q a n i,  q izlar,  o ‘zim iz  «yor-yor»  boshlaym iz!
—  H a ,  balli!  —  d e d i  aravakash.
Q izlard an  ja v o b   k u tib   o lir m a s d a n o q   S alti  o ‘zi  b o sh - 
lab  y ubordi.
U zun-uzun  arg‘amchi-yo...
Q iz la r  q o ‘shilishdi:
...Halinchakka,
Chakan  ko‘ynak  yarashar 
Kelinchakka,
Chakan  ko‘ynak  yengiga 
Tut  qoqaylik...
25

B ir-ikki  bayt  o ‘tg a n d a n   keyin  Z eb in in g   tin iq ,  g ‘u b o r- 
siz,  jo n o n   p iy o lad ek   ja ra n g la b   ch iq a d ig a n   ch iro y li  va 
o ‘tk ir  ovozi  q o ‘shildi.  Bu  ovoz,  p e sh o n a   u stid a  p ilp illa- 
gan  eng  y o ru g ‘  y u ld u z  singari,  b o sh q a   o v o zlard an   o c h iq  
ajralib  tu ra rd i.  S h u   c h o q q a c h a   «yor-yor»ga  q u lo q   b erib, 
in d a m a sd a n ,  a sta -a sta   o tin i  q a m c h ila b   k etay o tg an   a ra - 
vakash  bu  ovoz  ch iq ish i  b ilan   o g ‘ir  b ir  «uh»  to rtd i, 
q o ‘lid ag i  q a m c h is i  d a ra x td a g i  kuzgi  y a p ro q   sin g a ri 
z o ‘rg‘a - z o ‘rg‘a  b arm o q la rig a  osilib  qoldi.
S altin in g   d id i  to ‘g ‘ri  c h iq q a n   ed i;  e n d i,  Z eb i  «yor- 
yor»ni  o ‘zi  yolg‘iz  aytardi.  A ravakash  b ilan   birga,  q o lgan 
q izlar  —  h am m asi  b ir  q u lo q q a   ay lan g a n   ed ilar.  O t  bu 
g o ‘zal  o v o zn in g   sh irin   kuylari  o stid a  b o sh in i  quyi  solib, 
b o ‘y nini  a sta -a sta   likillatib  b itta -b itta   q a d a m   b o sard i... 
«Y or-yor»Iar  b itib ,  b o sh q a  h a r  xil  kuylarga  o ‘tild i,  en d i 
Z e b in i  t o ‘x ta tm o q   m u m k in   e m a sd i.  Z o ta n ,  u n in g  
to ‘xtash in i  kim   istar  e d i,  deysiz?  D a la la m in g   keng  q u - 
c h o q la rid a n   u ch ish ib   kelgan  m ayin  sh a b a d a la r  qiz  o g ‘zi- 
d an   c h iq q a n   u n la m i  o ‘z  q a n o tla rig a   m in d irib ,  allaq a y er- 
larga,  olislarga  olib  k etard ila r.  H ov...  y iro q lard a  lipillab 
k o ‘rin g an   q ishloq  c h iro g ‘lari  h a m ,  tep ad a g i  y u ld u zlar 
singari,  sh a b a d a   q a n o tla ri  b ilan   kelgan  chiroyli к  u n la r- 
n ing  zavqi  b ilan   m ast  b o ‘lib  y o n ard ila r...
Z ebi  y u ragida  tugilib  y o tgan  z o ‘r   tu g u n n i  y echib 
y u borgan  edi.  R azzo q   so T m in g   sovuq  yuzlari  u n in g   k o ‘z- 
larid a n   y iro q lash g an lar;  nasi h a t  y o ‘li  bilan  m in g la rch a 
m a rta   ay tilg an   va  t a ’k id lan g an   so ‘z la r  u n u tilg a n ;  sovuq 
so T ilam in g   «harom »  d eg an   d a ’volari  sinib,  p a rc h a -p a r- 
ch a  b o ‘lgan;  « n o m ah ra m lik »   safsatalari  o t  o yoqlari  o sti­
d a  y an ch ilg an ;  to ‘rt  d ev o rn in g   b u   tu tq u n   qizi  o ‘ziga 
o ‘xshagan  tu tq u n la rd a n   b o sh q a  h e c h   b ir  guvoh  va  tilchi 
b o ‘lm agan  sh u   keng  d a la n in g   q u lo c h   y etm as  b ag ‘rida 
yillardan  beri  tugilib  kelgan  alam larin i  kuyga  ay lan tirib , 
cheksiz  b o ‘shliqlarga  yoyib  y u b o rg an   edi.
A rava  yakka  q a n o tli  k ich k in ag in a  b ir  esh ik   o ld id a 
to ‘xtab,  aravakash  b o la   q a m c h i  sopi  b ilan   esh ik n i  q o q - 
q a n d a   va  ic h k a rid a n   b ir  k a m p irn in g   ingichka  va  jo n siz  
ovozi  «K im   u?»  d eb  so ‘ra g a n d a ,  o d a m la r  b ir  u y q u n i  u r- 
g an  ed ilar...
26

*  
*  
*
K a m p irc h a n in g   so ‘ro g ‘iga  aravakash  h azillashib javob 
berdi:
—  S h a h a rd a n   b ir  arava  m e h m o n   o lib   keld im ,  ena! 
U yingiz  kuydi  toza!  Ikki  k u n d a   b o r- y o ‘g ‘in g izd an   ajralib 
q o q lan asiz  endi!  Q a n i,  b o ‘ling,  eshikni  oching!  Q o rn im iz 
o ‘lgudek  o c h ...
Q izlar  kuldilar.  K a m p ir  q izlarn in g   kulishini  e sh it- 
g a n id a n   keyin  m e h m o n la rn in g   k im ligini  angladi:
—  H a -a -a ,  S a lta n a tx o n la rd ir?   —  ded i  u.
S h u   s o ‘z  b ilan  b irga  k ich k in ag in a  za n jirin in g   shiriqlab 
tu s h g a n i  v a  e s h ik n in g   g ‘ic h irla b   o c h ilg a n i  e sh itild i. 
K a m p irc h a   esh ik n i  o c h a r-o c h m a s   sev in ch ilam o q   u c h u n  
ich k arig a  yugurgan  edi.
A ravakash:
—  Q a n i,  tu sh in g la r  e n d i,  opalar!  —  d eb   m u zaffaro n a 
b ir  o v o z  b ila n   q ich q ird i.
F a q a t  u n in g   b u   c h a q irig ‘i  foydasiz  edi.  C h u n k i  z a n - 
jirn in g   z a if  shiriqlashi  qu lo q larg a  k ira r-k irm a s,  q izlar 
o ‘zlarin i  arav ad a n   ta p p a - ta p p a   tash lay   bosh lag an   edilar. 
Y o ru g ‘id an   k o ‘ra  tu tu n i  va  b u ru q sa sh i  k o ‘p   fo n a rc h a n i 
u sh lag an   k a m p ir  b ilan   birga  Z e b ila r  ten g lik   b ir qiz  «Voy, 
o ‘layin,  uxlab  qolibm an!  V oy,  o ‘layin,  k o ‘zim   uyquga 
ketibdi!»  d eb ,  h o ‘...  allaq a y erd a n   u z r  aytib  ch iq ib   keldi. 
Bu  yoqdan:
—  V oy,  aylanay!  E naxon!  Jo n im   o ‘rto g ‘im!  B orm i- 
siz?  —  d e b   p a ra n jisin i  q o ‘liga  o lib   S a lti  y u g u rd i. 
Q u c h o q la sh ib   k o ‘risha  k etd ilar.  B oshqa  q iz la r  b ilan   n a - 
rid a n   beri  q o ‘l  u c h in i  tekkizib  k o ‘rish g ach ,  E n ax o n   yan a 
S altiga  y o p ish d i  va  ikkalasi  q o lltiqlashib  ichkariga  to m o n  
yurd ilar.  Ikkala  o ‘rto q n in g   sh a ra q -sh a ra q   gaplashgan, 
b ir-b irla rig a  sev in ch   b ildirishgan  q u v n o q   va  b a la n d   o voz- 
lari  b o sh q a  h a m m a   u n la rn i  bosib  ketd i...
F a q a t  k o ‘c h a d a   —  arava  u stid a  b o sh q a  h a n g o m a la r 
b o ‘lay o tg an   ed ik im ,  b u la rd a n   haligi  ikki  bax tlin in g   h ech 
b ir  xabari  y o ‘g ‘idi:
S altin in g   o n asi  b ilan   k atta  o n asi  un i  o ‘zi  ten g lik   yosh 
q izlar  bilan  birga  olis jo y g a  y u b o ra rk an ,  e h tiy o t  to m o n i- 
ni  h a m   u n u tm a g a n   edilar.  U n in g   oyisi  o ‘z  qaynonasiga:
—  Y o sh   q iz la rn in g   o ‘z la rin i  y u b o rib ,  b o ‘la d im i,
27

qalay?  B itta -y a rim ta m iz   b irg alash m asak   b o ‘lm as?  —  deb 
o ‘zining  eslik  x o tin   e k a n in i  b ild irg an   v aq tid a,  qay n o n asi 
ju d a   keskinlik  b ilan  jav o b   b erg an   edi:
—  A lb a tta ,  aylanay!  0 ‘z lari  y o lg ‘iz  b o rish a d ig a n  
b o ‘lsa,  ja v o b   y o ‘q!..
T a n d ir  o ld id a   k u y ib -p ish ib ,  s h a b n a m   d o n a la rid a y  
yirik-yirik  terla rg a  b o tib ,  Z eb i  b ilan   birga  p a tir  y o p ay o t- 
gan  Saltiga  bu  m aslah at  ju d a   y o m o n   q a ttiq   tek k an   va  u 
ham   d a rh o l  o ‘z  ov o zin i  esh ittirg an   edi:
—  Bizni  b o ‘ri  y erm id i?  Y osh  n arsalaga  q arila rn i  ara- 
lashtirib  n im a   bor?  Siqilib  o ‘lm ay d im i  o d am ?..
K a tta  o n a   nevarasin in g   b u   erkaligiga  fa q at  erkalik 
debgina  q a ra g a n ,  sh u   u c h u n :
—  A ylanay,  b o la m ,  p atirin g n i  yop!  K echga  q o la y o tir- 
siz.  Bu  siz  aralash ad ig an   ish  em as!  —  d eb  q o ‘yib  yan a 
o ‘zin in g   «eslik»  kelini  b ilan   m aslah a tin i  d av o m   ettirg an  
edi.
M aslah at  natijasid a  q a y n o n a   b ila n   kelin  uyda  q o la d i- 
gan  b o ‘lib,  ik k i-u ch   o y d a n   beri  b u la m ik id a   yashaydigan 
q arin d o sh la rd a n   Savribibi  d eg an   k a m p ir  qizlarga  k o bz- 
q u lo q   qilib  b erilgan  edi.
Bu  qari  k am p irn in g   q o ‘shilganiga  q iz la r  xafa  b o ‘lm a- 
g an ,  balki,  a k sin c h a ,  sevingan  edilar.  Bu  k am p ir,  arav a- 
ga  oyoq  q o ‘y a r -q o ‘ym as,  q izlarn in g   o ‘rtasiga  jo y lan ib  
olib,  Z eb in in g   tizzasiga  bosh  q o ‘ygani  h o ld a   uyquga  k et- 
g an  va  shu  b o ‘y ich a  q ish lo q q a  kelib  y etg an d a  h a m   k o ‘zi- 
ni  o c h m a g a n   edi...
Q izlar  o ‘zlarin i  ta p p a -ta p p a   arav ad a n   tash lab ,  esh ik - 
d an   ichkariga  k irark an ,  Z ebi  sek in g in a  k am p irn i  uyg‘otdi:
—  E n ajo n ,  tu rin g ,  kelib  qoldik!
E n a jo n d a n  ja v o b  boM madi.  Z ebi  o ‘sha  past  ovoz b ilan  
y an a b ir  uyg‘o td i,  en a jo n   hali  h a m  jim   edi.  A rav an in g   o l- 
di  to m o n id a n   kelib,  aravakash  h am   y o rd am lash d i:
—  H o ‘...  xola,  tu rin g ,  kelib  qoldik!
E rkak  k ish in in g   ku ch lik   ovozi  bilan  k a m p ir  k o ‘zini 
o c h d i,  lekin  uyqusirab  turib:
—  H o z ir  aylan ay ...  x o ‘p ,  tu ra m a n ...  —  d e g a n d a n   k e­
yin  yan a  uyquga  ketdi.
Z ebi  kam o li  hay ro n   boM ganidan  a rav ak a sh n in g   n o - 
m ah ra m lig in i  h a m   u n u tib ,  haligi  tan g riq o sh   n azari  b ilan
28

u nga  q arad i.  Bu  v a q td a   oy  a n c h a g in a   y u q o ri  k o ‘tarilib 
q o lgan  edi.  A ravakash  y u m sh o q q in a   kulim siradi.  Y osh 
yigitning  bu  yosh  sh irin   tab assu m in i  oy  y o ru g ‘ida  alayna 
k o ‘ra  olgan  yosh  qiz  b u tu n   b ad a n la rid a n   m uloyim gina 
d u rk ira sh   k ec h g an in i  payqadi  va  qizarib ,  teskari  q arad i... 
U  q arash   arav ak ash   yigitchaga  h am   b o sh q a c h a   t a ’sir  qil- 
g an  b o ‘lsa  kerak,  k am p irn i  tu rtib   uyg‘o tm o q   u c h u n   q o ‘li- 
ni  y u q o ri  u za td i.  S h u n d a   k a m p irn in g   b oshidagi  q o ‘l 


Do'stlaringiz bilan baham:
1   2   3   4   5   6   7   8   9   ...   29


Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2017
ma'muriyatiga murojaat qiling