137
V BOB. OSIYO, AMERIKA VA AFRIKA XALQLARI
làngan. Yaponiyani XII àsrdàn
mikàdî – impåràtîr bîsh-
qàr
gàn. U màmlàkàtdàgi bàrchà yerlàrning egàsi hisîb-
làngàn. Zîdà
gînlàr esà uning àmàl
dîrlàri va nîiblàrigà
àylàngàn. Vilîyat nîiblàrining mustàqil bîshqàrishgà inti-
lishi esa aksari hîlàtlardà mamlakatni siyosiy tàr
qîqlikkà
îlib kålgàn.
Impåràtîr hokimiyati zàiflana borib, ko‘p o‘tmay råàl
hîkimiyat màmlàkàtdàgi
eng kuchli mulkdor,
harbiy
qo‘mondon –
syogun qo‘ligà o‘tgan. Dàstlàb syogunlik
XII àsr îõiridàn màhàlliy mulkdorlàrdàn biri
Minàmîtî
tîmînidàn o‘rnà
tilgàn. U sàmuràylàrdàn tuzilgàn qo‘shini
bilàn ràqiblàrini yångib, impåràtîr pîytàõti
Kiîtîni qo‘lgà
kiritàdi. Lekin Minà
mîtî
dàvlàtni o‘zining
Kamakuràdàgi
qàl’à – sàrîyidàn turib bîshqàràdi. Shu
tàriqà Yaponiyadà qo‘sh hîkimi
yatchilik
pàydî bo‘làdi.
Màmlàkàtda dåhqînlàrning àhvîli
nihoyatda îg‘ir edi. Sîliqlàrning ko‘-
pàyib bîrishi õàlqni juda qiynà
gàn. Màn-
bàlàrdà yozilishichà, XIV–XV àsrlàrdà
yapîn qish
lîqlàridà îchàrchiliklàr tåz-tåz
tàkrîrlànib turgàn. Îchàr
chilik ko‘pinchà
turli yuqumli kàsàlliklàr tarqalishi và
ko‘plàb kishilàrning hàlîk bo‘lishi bilàn
tugàr edi.
Do'stlaringiz bilan baham: