Iqtisodiyot nazariyasi


  M illiy  darom ad,  u n in g   tarkibi  va  un d an   fo y d a la n ish


Download 141.94 Kb.
Pdf ko'rish
bet14/24
Sana12.02.2017
Hajmi141.94 Kb.
1   ...   10   11   12   13   14   15   16   17   ...   24

3.  M illiy  darom ad,  u n in g   tarkibi  va  un d an   fo y d a la n ish
J a m i  ijtimoiy  m ahsulot  h ar  xil  q ism la rg a   b o'linadi.  Ja m i  milliy 
m a h s u lo t  qiy m atin in g   bir  qism i  ishlab  c h iq a r is h d a   iste'm o l  etilgan 
ishlab  c h iq a rish   fondlari  va  a y la n m a   fondlarini  q o p la s h g a   ajratiladi. 
Buni  q o p la s h   fondi  deb  yuritiladi.
Q o p la s h  
fondi  bu 
ishlab 
c h iq a r is h d a   fo y d alan ilg an  
ishlab 
c h iq arish   vositalarining  m a h s u lo tg a   o 't k a z g a n   q iy m a tig a   tengdir. 
Ja m i  milliy  m ah su lo t  g iy m atid an ,  iste 'm o l  e tilg a n   ishlab  chiqarish 
vositalarining  qiym atini  c h e g irib   tashlansa,  y a 'n i
S M M = Y A M M -A m ortizatsiya  y illik   sum m asi
Sof  milliy  m ah su lo t  ta rk ib id a   dav lat  t o m o n id a n   egri  solig  bo'lib, 
uni  ch iq arib   ta s h la n g a n d a n   s o 'n g   q o lg a n   gism i  ja m iy a tn in g   milliy 
d a ro m a d in i  tashkil  etadi.
M D = S M M ~egri  soliq lar
M illiy  d a ro m a d  
milliy  x o 'ja lik d a  
bir  yil 
d a v o m id a   ishlab 
c h ig a rilg a n   pirovard  m ah su lo t  va  x izm a tla rn in g   bozor  b a h o sid a g i 
qiynnat  bo'lib,  n atu ral  s h ak lid a  iste 'm o l  buyum lari,  ishlab  chig arish n i 
k e n g a y tiris h g a   m o ’ljallan g an   ishlab 
chigarish 
vositalarining  bir 
g is m id a n   iboratdir.
T a k ro r  ishlab  c h ig a ris h d a   a y n a n   a n a   s h u  
bosgichni:  ishlab 
chiqarish,  taqsim ot,  m u o m a la   va  foy d alan ish   stadiyalarini  o'taydi. 
U n in g   hajm i  sarflangan  m eh n at,  m e h n a t   u n u m d o rlig i  va  ishlab 
chigarish  vositalarining  tejam lig ig a   bog 'liq .
M illiy 
d a ro m a d  
(MD) 
m o d d iy  
n e 'm a t  
ishlab 
c hiqaruvchi 
k o r x o n a la r d a   va  k o 'rs a tilg a n   xizm atlar  q iy m a tin in g   y ig 'in d is id an  
iboratdir.
Milliy 
d a r o m a d  
(MD) 
m o d d iy  
n e 'm a t  
ishlab 
chiqarish 
ta rm o q la rid a   ish  h aq i  va  foy d a  sh a k lid a   y a ratilg an   y a n g id a n  
y aratilgan  giymatdir.
Milliy  d a ro m a d   yaratu v ch i  ta rm o q la r  sanoat,  qurilish,  q ishloq 
x o ’jaligi,  y u k   transporli  va  aloqa,  s a v d o n in g   (ishlab  c h iq a rish   davorni 
b o 'l g a n   qismi)  va  b o s h q a   ta rm o q la rd ir
Bozor  iqtisodiyotiga  o'tish  n atija sid a   m u lk n in g   turli  shakllari 
v u ju d g a   keldi.  Shu  m u n o s a b a t  bilan  milliy  d a r o m a d n in g   ijtimoiy 
tarkibi  b u t u n l a y   o'zgarib  ketdi.  Milliy  d a r o m a d n i  (MD)  taq sim lan ish  
va  foydalanish  u n in g   hajmi  va  ta rk ib ig a   b o g 'liq d ir
I s te 'm o l  u c h u n   xarid  q ilin a d ig a n   tovarlar  va  xizm atlar  pirovard 
m a h su lo tla r  d e b   alaladi.  Q a y t a   sotish  voki  ishlov  berish  u c h u n   xarid
118

q ilin ad ig an   m a h s u lo tla r  esa  oraliq  m ahsulotlari  deyiladi.  Y AM M ga 
)agat  pirovard  m a h s u lo tla rn in g   qiym ati  kiritiladi,  c h u n k i  barch a 
oraJiq  b itim lar  a lla q a c h o n   u n g a   kiritilgan.
Y A M M  
v a  milliy  d a r o m a d n in g   (MD)  o'sishi  tahlil  q iiin g a n d a   joriy 
va  o 'z g a rm a s   b a h o la r d a n   fovdalaniladi.  Milliy  d aro m a d n i  (MD) 
anialdagi  joriy  b a h o d a   liisoblash  bir  yil  ichida  yaratilgan  qiym at 
hajmidir.  Milliy  d a r o m a d   hajm ini  o 'z g a rm a s   b a h o d a   hisoblashda  bazis 
yili  bahosi  bilan  hisoblanadi.
Milliy  d a r o m a d n i n g   foydalanish  xususiyatiga  qarab  iste'm ol  va 
j a m g 'a ris h   fondlariga  bo'linadi.
J a m g 'a r is h   fondi  milliy  d a r o m a d n in g   keng ay tirilg an   takroriy 
ishlab  ch iq arish   rivojlanishini  t a ’minlaydi.  D a s ta w a l  u  asosiy  va 
a y la n m a   fondlarini  k o 'p a y tira d i  va  takom illashtiradi.
J a m g 'a r is h  
fondi 
h isobiga 
n o in o d d iy  
fondlar 
(uy —joylar, 
shiloxonalar, 
k u tn b x o n a la r, 
m aktablar, 
sanatoriyalar) 
quriladi. 
J a m g 'a r m a   fondi  hajm ini  a n iq la s h d a   uy  xo'jaliklari  d a ronradidan 
is te 'm o lg a   m o 'lja lla n g a n   sarflarini  ayirib  tashlash  uning  qolgan  qismi 
j a m g 'a r m a   fondini  tashkil  etadi.
Agar  d a ro m a d   fo n d id a n   iste 'm o lg a   m o'ljallangan  sarflar  m iqdori 
k o 'p   bo'lsa,  ja m g 'a rm a   hajm i  o 's h a n c h a lik   k a m   bo'ladi  va  aksincha. 
J a m g 'a r is h n in g   inohiyati  asosiy  va  a y la n m a   fondlarni  h a m d a   ehtiyot 
z •hiralarini  k o 'p a y tiris h   u c h u n   sarflanishiga  -ytiladi.  J a m g 'a rish  
fondi,  u ning  hajm i  va  tarkibi  k e n g a y tirilg a n   takror  ishlab  chiqarish 
o'sish  sur'a tini  b elg ila b   b e r a d i g a n   omildir.
Iste'm ol  fondlari  b u   milliy  d a r o m a d n in g   ja m i’/ a t n i n g   jami  m o d d iy  
ehtiyojlarini  q o n d iris h g a   s a rfla n a d ig a n   gismidir.  Jam i  iste'm ol  fondi 
o 'zin in g   foydalanish  x u su siy atig a  garab,  ikki  g ism g a  bo'linadi:  y a k k a  
tartib d ag i  va  jam o a  bo'lib  iste 'm o l  gilish  fondiga.  Yakka  tartibdagi 
yoki  ja m o a   bo'lib  iste'm o l  qilish  bir —birid an   farqlanadi.
Y akka  tartib d ag i  iste'm o l  fondiga  m o d d iy   n e 'm a t  ishlab  chiqarish 
ja ray o n id a  b an d   b o 'lg a n la r n in g   ish  hagi,  sotsial  ta 'm in o t  (pensiya, 
nafaqa,  stip e n d iy a   va  h.k.)
J a m o a   bo'lib  iste 'm o l  qilish  tondi  qismiya  jam iyat  a'zolarining 
cjiiruiilari  moddiy  n e 'm a t   va  xiznw tlardan,  y a 'n i  maorif,  fan,  tabiat, 
s a n ' a t ,  
m a d a r i i y a l  
v a  
b o s h q a r m  
t i z u n i  
k i r a d i .  
I s t e  
niol 
fondi 
m a b l a g ' l a r i d a n  
b u l u n  
mi l l i y 
i q t i s o d i y u L   q a m r o v i d a  
b and  b o 'lg an  
x o d im la rn in g   m o d d iy  
va  m a d a n iy   ehtiyojlarini, 
shu  jum ladan, 
boshqarisli 
va  m u d o fa a   ehtiyojlarini  q o n d irish d a   sarflanadi. 

jam iy atd a  h a m m a   a h o lin in g   shaxsiy  iste'molini,  aholiga  ijtimoiy 
xizmat  qiladigan  m u assasalam in g ,  ilmiy  m u assasalar  boshq arish d ag i 
moddiy  harajatlarni  o 'z   ichiga  oladi.

Iste ’m o l  fo n d in in g   asosiy  qismi  shaxsiy  d a r o m a d   sh a k lid a  
x o d im la rn in g   q o 'lig a   kelib  tu s h a d i  va  iste'm ol  m aq sad lari  u c h u n  
foydalanadi.
4.  Iq tiso d iy   o 'sish   tu sh u n c h a si,  turlari  va  ko'rsatkichlari
E htiyojlam i  y u k sa lish   q o n u n i g a   b in o a n   jam iy at  a'zo larin in g  
sol sial — iqtisodiy 
ehtiyojlari 
uzluksiz 
yuksalib 
boradi. 
M a z k u r 
ehtiyojlar  esa  o'z   n a v b a tid a   k ish ila rn in g   m e h n a t  qilishi  va  igtisodiy 
m a v q e g a   e g a   bo'lishi  u c h u n   iste 'm o l  etilishi  zarur  b o 'l g a n   tovar  va 
xizm atlar 
m a jm u id a n  
iborat. 
Yuksalib 
b o ra y o tg a n  
e h tiy c jla rn i 
q o n d irish n in g   y a g o n a   vositasi  esa  iqtisodiy  o'sish  hisoblanadi.
Iq tiso d iy   o 'sish   deb,  ah o li  ehtiyojlari  u c h u n   zarur  b o 'lg a n  
m o d d iy   n e 'm a t l a r   va  xizm atlarni  ishlab  c h iq a rish n in g   k o ’payib 
b orishiga  aytiladi.  M o d d iy   n e 'm a t l a r   d e g a n d a   biz  n a f a q a t  noz — 
n e ’matlarni,  balki  s h u   bilari  b irg a   ishlab  ch iq arish   vositalari  va 
resurslarining  k o 'p a y ib   o 'sib   borishini  ham   tushunam iz.
Iqtisodiy  o's ish  real  yalpi  milliy  m ah su lo tn i  (YAMM)  aholi  jon 
b o sh ig a   uisbiy  n arx la rid a   taq sim lash   yoki  jam iy a t  yalpi  ishlab 
c hiqarish  hajmi  k o 'r s a tk ic h la r id a   o'z   ifodasini  topadi.
Iqtisodiy 
o'sish 
m ikro 
v a 
m akro 
k o 'la m d a  
y u z  
beradi. 
M ik ro iq tiso d iy  
o 'sis h  
x o 'ja lik  
bo'g'inlari, 
f-rma 
yoki 
tarnrog 
doirasidagi  o 'sis h n i  m a k ro iq tis o d iy   o'sish  esa  jam iy at  m iq y o sid ag i 
m ikroiqtisodiy  o 'sis h n i  bildiradi.
Iqtisodiy  o 's is h n in g   liajmini  u n in g   k o 'la m i  va  s u r'a ti  k o 'rsatad i. 
Iqtisodiy  o's ish  k o 'la m i  y a ra tilg a n   tovar  va  xizm atlar  hajm ini  bildirsa, 
unin g   sur'atlari  esa,  o 'sis h   tezligini  ko'rsatadi.
Iqtisodiy  o 's is h n in g   natijasi  jamiyat  a'z olarini  ta'm in lo v c h i  foydali 
real  m o d d iy   n e 'm a tla rd ir.  A ynan  ular  iqtisodiy  o 's is h n in g   h a q iq iy  
mezonidir. 
Ijtimoiy  ta ra q q iy o tn in g   oliy  m ezoni  ishlab  c h ig a ru v c h i 
ku c h la r  taraqqiyoti  darajasidir.  M e z o n g a   iqtisodiy  o 'sis h n i  an iq lo v c h i 
k o 'rsa tk ic h la r  m u v o tiq   kelishidir.  Ular  o'z   n a v b a tid a   statistika  va 
d in am ik   h a m d a   m iqdor,  sifat  k o 'r s a tk ic h la rg a   e g a d ir
Iqtisodiy  o 'sis h n in g   ikki  jihati  bor,  ularni  farq lam o q   kerak. 
Birinchidan,  uning  k o 'la m i  ishlab  chiqarish  hajmini  bildiradi,  b u tu n  
jam iy atd a  q a n c h a   m ah su lo t  va  xizm atlar  yaiatilishini,  u la rn in g   o'sishi 
q a n d a y   m iq d o rd a   b o   lishini  ko'rsatadi.  O 's is h n in g   ik k in ch i  tom oni, 
u n in g   sur'atlari  bo'lib,  iqtisodiy  o'sishni  uisbiy  jih a td a n   ifodalaydi, 
uning  m u tla q   o'sishi  emas,  balki  o's ish  tezligini  ko'rsatadi.  U n in g  
o'sish  sur'ati  k o 'rs a tk ic h la ri  bilan   ifodalanadi.
I q t i s o d i y   o ' s i s h   t a h l i l   q i l i n i s h i d a   u n i n g   h a r   i k k i   j i h a t i   b i r g a l i k d a  
k o ' r i l a d i .   I q t i s o d i y   o ' s i s l m m g   n a f a q a t   i n i q d o r i y ,   b a l k i   s i f at   m e ' y o n  
h a m   m a v j u d .   S h u   s a b a b l i   y a r a t i l g a n   m a h s u l o t   v a   x i z m a t l a r   n n q d o r a n
1 :0

k o 'p a y i b g i n a  
g o lm a sd a n , 
o'z  
sifati 
jihatdan 
talab — ehtiyojni 
q o n d ir is h g a   q o d ir   bo'lishi  talab  etiladi.  Q o lo q   iqtisodiyotda  iqtisodiy 
o 's is h n in q   m iq d o riy   lom oni  birlam chi  bo'ladi,  c h u n k i  ishlab  chiqarish 
darajasi  past,  b o 'lg a n lig id a n   m ahsulotlarni  tanlab  iste'm o l  etish 
inikoniyatlari  c h e k la n g a n   bo'ladi,  sifali  yelarli  bo 'lm asa —da,  k o 'p ro q  
m a h s u lo t  talab  qilinadi.
Ishlab  c h iq a rish   y u k s a lg a n   sari  sitatga  talab  oshib  boradi.  Yuqori 
d a ra ja d a   riv o jlan g an   iqtisodiyot  sharoitida  m ah su lo t  va  xizmatiar 
m iq d o ri  k o 'p   b o 'I g a n d a   ularni  tan lab   iste'm o l  etish  im koniyati  katta 
bo'ladi.  binobarin,  sifat  u stu v o r  ah a m iy a l  k asb  etadi.
I q t i s o d i y   o 's i s h g a   t a 's i r   e t u v c h i   o m il la r  m a v ju d ,  bular:
—  tabiiy  re s u rs la rn in g   m iq d o ri  va  sifati,
—  m e h n a t  resu rsla rin in g   miqdori  va  sifati,
—  a so siy   k a p ita ln in g   m iq d o ri  va  tarkibi,
—  te x n o lo g iy a   darajasi.
M a z k u r 
om illar 
ishlab 
ch iq a rish n in g  
m iq d o ran  
o'sishini 
ta'm in io v ch i  ta k lif  om illari  d e b   ataladi.  Ammo,  iqtisodiy  o'sish  talab 
va  ta q s im o t  o m illlariga  bog'liq.  B unga  sabab:
—  biriuctiidan,  jam iyat  iqtisodiyotida  o'sib  b o ray o tg an   ishlab 
ch iq a rish   p o ten sialin i  (imkoniyatini)  r o 'y o b q a   chiqarish  u c h u n   jami 
x a rajatlar  h a jm in in g   oshirilishidir;
—  ik k in c h id a n ,  ishlab  chiqarish  po^-ansialini  to 'la ro q   m a q s a d g a  
m m o f i q   foy d alan ish   u c h u n   n a fa q a t  resurslarni  to 'la   ishga  solish,  shu 
bilan  birga,  u ta r d a n   to b o r a   samarali,  tejamli  foydatanishni  ta'm inlash 
ham   talab   qilinadi.
R esurslarni  turli  s o h a la rd a   m a q s a d g a   inuvofiq  taqsim lanishi 
ishlab 
c h iq a r is h n in g  
tarkibiy 
tuzilishi 
d e b  
ataladi. 
Bunday 
taq sim la n ish   iq tiso d iy   o 'sish   barq aro rlig in i  ta'm inlaydi.  "Tarkibiy 
tu /.ilish d a  ch u q u r  o 'zgarish larn i  a m a lg a   osh irish   m akroiqtisodiy 
b arq aroilik k a  e r ish ish n in g ,  istiq b o ld a   O 'zb ek isto n n in g   barqaror 
iq tiso d iy   o 'sish in i  va  a h o li  farovon ligin i  ta'm in lash n in g,  jahon 
iq tiso d iy   tiz im ig a   q o 'sh ilish n in g   e n g   a so siy   sh a rt—sharoitlaridan 
biridir" !.
Iqtisodiy  o 's is h n in q   ikki  turi  mavjud:  ek ste n siv   va  intensiv.
C k s te n s iv   riveijl.mishida  iqtisodi\  o'sisiiga  ishlab  chiqarishning 
avvnlgi  tf x n ik d v iy   a so.si  saqlanib  qolg an   holda  ishlab  chiqarish 
omillari  in iq d o rin in g   o'sish)  h iso b ig a  m ah su lo t  hajm i  oshadi.  Iqtisodiy 
o 'sis h n im j  bu  turi  ishlab  chiqarish  sam arad o rlig ig a  olib  kelmaydi.
I n t e n s i v   iq tiso d iy   o 'sish   yo'li  yaratilg an   m ah su lo t  va  xizmatiar 
m iq d o rin in g   ko'p ay ish i,  u la r  sifatining  yaxslrilanishi,  resurslarning 
tejam li  ishlatilishi,  fan  —te x n ik a   vutuqlarini  ishlab  ch iq arish g a  tatbig
1  I  A  K a rim o v .  O 'z b ^ k is la r )   iq tis o d iy   is lo h o tla m i  c h tiq u r la s M ir is b   y o 'b d a   —  T o b h k e iit:
" O 'z b a k is to n ''  199i.  228 —b e t.
121

etish 
va 
m e h n a t 
u n u m d o rlig in i 
oshirish 
h isobidan 
am alga 
oshirilishidir.  Bu  yo'l  ishlab  c h iq a ris h n in g   iqtisodiy  sam aradorligiga 
uzviy 
bog'liq. 
Sam aradorlik 
ishlab 
chiqarish 
natijalarining 
x arajatlarga  nisbati  bilan  a n iq lan ad i.  Sam arad o rlik   q a n c h a   resurs 
sarflab, 
q a n c h a  
va 
q a n d a y  
sifatli 
m ah su lo t 
va 
xizmatlar 
yaratilganiigini 
ifodalaydi. 
M a k ro iq tis o d iy o td a  
ishlab 
chiqarish 
sam aradorligi 
Y A M M -  
piro v ard  
natijasi 
bilan 
o 'lchansa, 
m ikroiqtisodiyot 
miqyosida 
esa 
(korxonada), 
yaratilgan 
sof 
m a h s u lo tn in g   yoki  fo n d n in g   m ah su lo t 
ta n n arx ig a  nisbati  bilan 
aniqlanadi.
Garchi 
iqtisodiy 
o'sish 
sam arad o rlig in i 
intensiv 
usullar 
zaininida  am a lg a   o s h irg a n d a   b a rq a ro rlik k a   erishilsa  ham,  am m o  
barq aro rlik   doim iy  tus  ololm aydi,  c h u n k i  iqtisodiy  o s i s h d a   uzilishlar 
fiam,  bir  h o la td a n   ik k m ch i  h o la tg a   o 'tis h lar  h a m   bo'lib  turadi. 
B unday  bolat  iqtisodiy  o 'sis h n in g   davriyligi  d e b   ataladi.  Iqtisodiyotda 
iqtisodiy  o 'sis h n in g   g o h   tez  s u r ’a td a   o'sishi,  g o h   inflyatsiya  va 
b a h o la r  darajasin in g   k o t a r i l i b   borishi,  y a 'n i  barq aro rlik   holatlarining 
yuz  berib  turilishi  iqtisodiy  o 's is h n in g   sik li  d e b   ataladi.  Sikl 
lq tiso d n in g   davriy  ko'tarilishi  va  p asay ish   hodisalarni  o'z   ichiga 
oladigan,  iq tisodning  teb ran ib   turishi  bilan  tavsiflanadigan  te b ra n m a  
davridir.
,  5.  M illiy  b o y lik n in g  m oh iyati,  tarkibiy  tu zilish i  va  O 'zb ek iston 
iq tiso d iy   p o ten sia lid a n   sam arali  fo yd alan ish
Iqtisodiy  o'sish  ja m iy a td a   n a faq at  a h o lin in g   joriy  ehtiyojlarini 
q o n d irib g in a   qolm asdan,  shu  bilan  birga,  u n in q   milliy  boyligining 
k o 'p a y ib   borish  m anbai  hamdir.
Milliy  boylik  nima?  Milliy  boylik  insoniyat  jamiyati  taraqqiyoti 
d av o m id a  a jd o d la r 
m e h n a ti  bilan  yaratilgan  va  b u tu n   tarixiy 
taraq q iy o t 
m o b a y n id a  
ja m g 'a rilg a n  
n e'm atlarn in g , 
iste'm ol 
q iy rn atlam in g   yig'indisidir.
Milliy  boylik  jam iyatda  ah o lin in g   tu rm u sh i  m o d d iy   va  m a'n av iy  
d arajasining 
negizi, 
k en g a y tirilg a n  
takror 
ishlab 
chiqarishning 
m o d d iy   asosi  va  pirovard  nalijasidii.
Milliy  boylikni  tashkil  e ta d ig a n   m oddiy  n e m a t l a r   o'zining  hosil 
bo'lishi  jih atd an   bir  qismi  inson  m e h n a tin in g   natijasi  bo'lsa,  ikkinchi 
qismi 
ishlab 
chiqarish 
jaray o n ig a 
jalb 
etilgan 
tabiiy 
boylik 
resu rslard an   iboratdir
Tabiiy  resurslar  jamiyat  tasarrufidagi  yer,  suv,  o  rmon,  foydali 
q azilm alardan  iborat  bo'lib,  ular  milliy  boylikning  m oddiy  n e ’m atlar 
qism ini  yaratish m n g   asosiy  m anbai  bo'lib  xizmat  qiladi.  Milliy
122

bo y iik n in g   m o d d iy   b u y u m la s h g a n   qismi  ja m iy a td a   aviodlar  mehnati, 
y a 'n i  ishlab  c h iq a ris h n in g   u n u m li  m e h n a tin in g   liatijasidir.
Milliy  b o y iik n in g   o 'z ig a   x os  xususiyatlari  uning  m e h n a t  mahsuli 
e k a n lig i  va  k o 'p a y a   borishi,  ja m g 'a r ila   borishi,  tak ro r  hosil  bo'lishi  va 
muayyran  mol —m u lk   sifatida  kishilar  tasarrufida  bo'lishidir.
Milliy  boylik,  u n in g   ta rk ib iy   tuzilishi  va  u n i  tashkil  etg an  
q is m la rn in g  
sifati, 
ijtimoiy 
tak ro r  ishlab 
ch iq a rish n in g   m uhim  
omilidir,  m a m la k a t  iq tiso d iy   quctratining  e n g   m uhim   ko'rsatkichidir. 
M illiy  boylik 
h a jm in in g   k o 'p a y i s h i — 
xalq 
tu rm u s h   darajasini 
o sh irish n in g   zarur  shartidir.  K e n g a y tirilg a n   ta k ro riy   ishlab  chiqarish 
jara y o n id a  
milliy  boylik 
faq at 
o 'sib g in a  
qolm asdan, 
y an g id a n  
y a ra tilg a n   m a h s u lo tla r   h iso b ig a   to'ldirilib  va  d oim o  yangilaiiib  boradi, 
s h u   ta riq a   iq tiso d iy   ta ra q q iy o tn in g   natijasi  y u z a g a   keladi.
Milliy^  b o y iik n in g   asosiy  qism i  b o 'lg a n   asosiy  va  aylanm a 
fondlari,  s a n o a t  ishcliilari,  a g r a r   se k to r  xodimlari,  in je n e r — texnik 
x o d im la r  va  ilm — fan  sohiblari  bilan  birga,  m a m la k a tn in g   iqtisodiy 
salo h iy atin i  tashkil  etadi.  U  m u a y y a n   d av la tn in g   jamiyat  ishlab 
eh iq a rish i  va  faro v o n lig in in g   u  yoki  bu  darajasini  h a m   ta'm inlash 
la y o q a tm i  ifodalaydi.
M illiy  b o y iik n in g   bir  qism i  ishlab  chiqarish  resurslari  sifatida 
sarflansa,  ik k in c h i  qism i  iste 'm o l  vositasi  sifaiida  sarflanadi.
J a m iy a t 
ixtiyoridagi 
milliy 
boylik, 
unin g  
ishlab 
chiqarish 
resurslari  shu  ja m iy a tn in g   iq tis o d iy   k u c h  — q u w a t i n i ,  y a 'n i  iqtisodiy 
salohiyatini 
tash k il 
qiladi. 
Iqtisodiy 
salohiyatini 
(b o 'lg ’usi) — 
jam iy a tn in g   ishlab  c h iq a ra   olish  qobiliyatidir.  B u n d a y   qobiliyat 
yaratilgan  yalpi  milliy  m a lisu lo td a   ishlab  chiqarisliining  pirovard 
n atijasid a  o'z   ifodasini  topadi.  Erishilgan  iq tiso d iy   salohiyat —  am alda 
ishlatilgan  s alo h iy at  bo'lib, 
b u g u n g i  ishlab  chiqarish  darajasini 
bildiradi, 
k e la ja k d a g i 
salohiyat 
esa, 
to'Ia —to 'k is   ishlatiladigan 
salo h iy a t  bo'lib,  re su rs la rd a n   m ak sim a i  d a ra ja d a   foydalanishni  taqozo 
etadi.  B o'lajak  s alo h iy at  a m a ld a   erish ilg an   salo h iy a td a n   ortiq  bo'ladi.
Iqtisodiy 
s alo h iy at 
q u y id a g i 
u n su ria rd a n  
iborat: 
m e h n a t 
salohiyat),  te x n ik a  — te x n o lo g iy a   salohiyati,  ilm —fan  (mtellektual)  va 
tabiiy  salohiyatlar.
M e h n a t   s a l o h i y a t i   ishlab  ch iq arish g a  iayoqatJi  aholi  qisnn  bo'lib, 
un in g   m iq d o rin i  ishga  yaroqli  kishilar  soni  tashkil  esa,  siiati  esa 
a h o lin in g   biliin  darajasi,  k asb iy   m alak a  va  tajribasiga  bog'liq. 
R iv o jlan g an  
m a m la k a tla r d a  
bu 
u n s u r n m g  
iqtisodiy 
o'sishni 
t a ’m in la s h d a g i  lu ssasi  20 — 25  foizni  tashkil  etadi.
T e x u ik a -t e x n o lo g iy a  
sa lo h iy a ti 
ja m iy a tn in g  
ixtiyoridagi 
m a s h in a  
a sb o b  — u s k u n a la r  
m iqdori, 
u la rn in g  
texnikaviy 
va 
t e x n o l & g i k   d a r a j a s i   v a   t a r k i b i d a n   i b o r a t .

T ab iiy  sa lo h iy a t  c h e k la n g a n   bo'lib,  u  y e r —suv  zahiralari,  o r m o n  
va  y e r  osli  boyiiklar,  suv  boyliklari,  iqlim  q u l a y l i k l a n d a n   iborat. 
Tabiiy  resu rslarn in g   k a m y o b lig i  tufayli  v u ju d g a   k e la d ig a n   q iyinchilik 
va  to 'siq larn i  ilmiy — te x n ik av iy   p o te n ts ia l  y o r d a m id a   bartaraf  etish 
m u m k in . 
M asalan, 
Y aponiya 
tabiiy  resurslari 
(salohiyati) 
ning 
kam yobligini,  u n in g   y u k s a k   te x n ik a  — te x n o lo g iy a   salo h iy ati  y o rd a m i 
bilan  qoplaydi.
O 'z b e k is to n   b o y   tabiiy,  m o d d iy   va  m e h n a t  resu rslarig a  ega. 
Oltin, 
k u m u sh , 
mis, 
volfram, 
kaliy, 
q o 'r g 'o s h i n  
va 
qo ra 
m e ta llu rg iy a g a   boy. 
R e sp u b lik a  to g ' —s a n o a t  k o m p le k s i  h a m d a  
x o m a s h y o   va  ishlab  ch iq arish   bazasi  iqtisodiy  t a r a q q iy o tn in g   q a n d a y  
b orishini  k o 'p   jih atd an   belgilaydi.  O 'z b e k is to n   55  x ild ag i  turli 
q azilm a  b o y lik larg a  ega.  U la rn in g   u m u m iy   qiym ati  3,3  trillion  AQSH 
d ollarig a  teng.
O 'z b e k is to n d a   tu p ro q   va  o 'sim lik   resurslari  m av ju d   b o ’lib,  u 
intensiv  q ish lo q   x o'jaligi  u c h u n   qulay.  «...  biz  o ‘z  ix tiy o rim izd a g i 

Download 141.94 Kb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   10   11   12   13   14   15   16   17   ...   24




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2020
ma'muriyatiga murojaat qiling