Anorganik kimyo

Osmotik bosimni  o ‘lchashga  imkon  beruvchi  uskuna.

a—  osmotik  bosimni  to‘g‘ridan  to'g'ri  o'lchashga  mo'ljallangan  osmometr: 

1—  sopol  idish va  2—  monometr.  b—Berkeli va Xartli tomonidan taklif etilgan 

osmotik  bosimni  o‘lchaydigan  qurilma:  / —monometr;  2—  eritma  solinadigan 

idish;  3—  yarimo'tkazgich  parda;  4—  erituvchi  saqlanadigan  silindr.

4 -  

ra s m d a   o s m o s n i  t o ‘g ‘r id a n   t o ‘g ‘ri  o ‘lc h a s h   u c h u n   m o 'l j a l ­

la n g a n  u s k u n a  b e rilg a n   (a).  M o n o m e tr  o s m o tik  b o s im   o 'z g a ris h in i 

k o 'rsa ta d i.  B erkeli va X artli to m o n id a n  ta k lif etilg an  o sm o tik  b o sim n i 

o 'lc h a y d ig a n   q u rilm a   esa  o s m o tik   b o s im   o 'z g a r is h in i  m o n o m e t r  

k o 'r s a tk ic h id a  aks e ttira d i  (b).

V a n t- G o f f   q o n u n i.  O s m o s   h o d is a s in i  o 'r g a n i b ,  V a n t - G o f f  

q u y id a g i  q o n u n n i  k a s h f etd i:  e rig a n   m o d d a   g a z   h o la tid a   b o 'lib , 

e ritm a   h a jm ig a  te n g  h a jm n i  e g a lla g a n d a   h osil  q ila d ig a n  b o sim i  sh u  

e ritm a n in g  o s m o tik  b o sim ig a te n g  b o 'la d i:

P  =  Cm  R   T

b u n d a :/)  —  osm o tik   bosim ,  kPa;  Cm—  m o la r k o n sen tratsiy a,  mol/1; 

R —  gaz doim iysi  8,31;  T —  m utloq h arorat,K .

O s m o tik  b o s im   e rig a n   m o d d a   m o la r  k o n s e n tra ts iy a sig a  t o 'g 'r i  

p ro p o rsio n al.

N o e le k t r o l i t   m o d d a la r d a   b u n d a y   b o g 'I a n i s h   M O

- 2

  m o l/1  

k o n s e n tra ts iy a g a c h a   k u z a tila d i.  N o m a ’lu m   m o d d a   e ritm a s in in g  

o s m o t ik   b o s im in i   o 'l c h a b ,   u n in g   m o l a r   m a s s a s in i  a n i q l a s h  

m u m k in :

„ 

n 

m

 

, 

, 

m  R   T  

m- R   T

C.„  = — = ------- ,  bo  gam  uchun,  p = ----------- ;  M   = ----------- ,

V 

M   V 

M   V 

P  V

b u n d a:  n  —  e rig a n   m o d d a n in g   m o lla r so n i;  m  —  erigan   m o d d a n in g  

m a s s a s i,g ;  R  —  u n iv e rs a l  g az  d o im iy s i;  V  —  e r itm a n in g   litr   s o n i; 

p   —  e r itm a n in g   osm otik bosim i,  kPa;  T  —  eritm aning  haro rati,  K.

O sm o s  h o d isa si  o 's im lik  va  tirik  o rg a n iz m la r h a y o tid a  m u h im  

ro l  o ‘y n a y d i.  O s m o tik  b o s im la ri  te n g   b o 'lg a n  e r itm a la r n i  iz o to n ik  

e r itm a la r  d e b ,  o s m o tik   b o s im i  y u q o ri  e r itm a la r n i  g ip e rto n ik ,  p a s t 

b o ‘lgan eritm a la rn i  esa g ip o to n ik  e ritm a  d eb  atalad i.  D e n g iz  su vining 

o s m o tik   b o s im i  2 ,8 3 - IO6  P a   g a  te n g .  H a y v o n la r  h u ja y ra la rid a g i 

o s m o t ik   b o s im   3 0 0   k P a   ni  ta s h k i l  e ta d i.  H u ja y r a la r g a   o z iq  

m o d d a la r n in g   k irib   b o r is h i,  s h u n in g d e k   c h iq ib   k e tis h i  o s m o s  

h o d isa sig a  a so slan g a n .

K o ‘p   d o ri  m o d d a la r n in g   t a ’siri  o s m o tik   b o s im n in g   o rtis h i 

y o k i  k a m a y is h ig a   a s o s la n g a n .  I c h n i  y u m s h a tu v c h i  d o ri  m o d d a ­

la rin in g   t a ’siri  o s h q o z o n d a   tu z la r   k o n s e n tra ts iy a s in i  o s h ir a d i,  b u  

esa o s h q o z o n d a g i  m o d d a la n in g  su y u lish ig a   olib   keladi.

R a u l  q o n u n la r i.  A g a r  s u v d a   u c h u v c h a n   b o 'l m a g a n   q a ttiq  

m o d d a la rn i e ritilsa ,  (g lu k o za ,  sa x a ro z a ,  m o c h e v in a )  e ritm a  u stid a g i 

t o ‘y in g a n   b u g ‘  b o s im i  to z a   e r itu v c h in in g   u s tid a g i  t o ‘y in g a n   b u g

1 

b o s im id a n   h a r  d o im   k ic h ik   b o 'la d i.  1 8 8 7 -y ild a  fra n su z  o lim i  R a u l 

quyidagi q o n u n la m i k a sh f etdi.

I   q o n u n .  S u y u ltirilg a n   e r itm a la r d a   e r itm a   u s tid a g i  e ritu v c h i 

t o ‘y in g a n   b u g

1

  b o s im in in g   n isb iy   p a s a y is h i  e rig a n   m o d d a   m o la r 

u lu sh ig a  teng:

P0~P 

_

  д г .  

P0~P  _ 

П 

j y  

__ 

n  

P о 

’ 

Pa 

n + n o ’ 

n + n o '

A,  > P 

&P  =  Рй ~ Р

bunda:  p a  —  toza  erituvchining  to 'y in g a n   b u g '  bosim i;  p —  eritm adagi 

erituvchining to 'y in g an  bug'  bosimi;  N  — erigan m oddaning m olar ulushi; 

n0 va  n —  erituvchi va erigan  m oddaning  m o llar soni.

M a ’lu m k i,  e r itm a n in g   m u z la s h  h a r o r a ti to z a   e r itu v c h in ik id a n  

y u q o ri  b o 'la d i.

I I   q o n u n .  E ritm a  m u z la s h  h a r o ra tin in g  p asa y ish i e rig a n   m o d d a  

m o la l  k o n s e n tra ts iy a s ig a  t o 'g 'r i  p ro p o r s io n a l:

д / ш«г 

=  к  C\

  Д

tmuz  =  t 0muz~tmuz

bunda: 

t ° muz

 

—  toza  erituvchining  m uzlash  harorati;  /muz —  eritm aning 

m uzlash  harorati;  A/muz  —  m uzlash  h aroratin ing  pasayishi;  С  —  m olal 

konsentratsiya,  m ol/kg;  к

 

— krioskopik doimiylik, grad,  kg/m ol

K rio s k o p ik   d o im iy lik n in g   fiz ik   m a ’n o s i  s h u n d a k i,  u   k o n ­

s e n tra ts iy a si 

1

  m o l/k g   b o 'lg a n   n o le k tr o lit  m o d d a   e ritm a s in in g  

m u z la s h   h a r o r a tin i  to z a   e r titu v c h ig a   n is b a ta n   n e c h a   g ra d u s g a  

p a sa y ish in i  k o 'rsa ta d i.

H a r   q a n d a y   su y u q lik   u n in g   t o 'y in g a n   b u g '  b o s im i  ta s h q i 

a tm o s fe ra  b o sim g a  te n g  b o 'lg a n id a  q ay n ay d i.

E ritm a   q a y n a s h   h a r o r a tin in g   o rtis h i  e rig a n   m o d d a   m o la l 

k o n s e n tra ts iy a sig a   t o 'g 'r i   p ro p o rs io n a ld ir:

^   qay~  ^  ‘ ^  

^   ЯаУ~  ^ЯаУ 

^

bunda:  /qay  —  eritm an in g   qaynash  harorati; 

t °

 

—  toza  erituvchining 

qaynash harorati;  A/qav —  qaynash haroratining ortishi;  E  —  ebulioskopik 

doimiylik,  grad.kg/m ol.

E b u lio sk o p ik  d o im iy lik   1  kg eritu v h id a  1  m o l  n o elek tro lit m o d d a  

e rig a n d a  e r itm a n in g  q a y n a s h   h a r o ra ti to z a  e r itu v c h in ik id a n   n e c h a  

g ra d u sg a  fa rq   q ilis h in i  k o 'rsa ta d i.

K r io s k o p ik   v a  e b u l io s k o p ik   d o im iy l ik l a r   f a q a t  e r it u v c h i  

ta b ia tig a g in a  b o g 'liq  k a tta lik la rd ir.  S uv u c h u n   K =   1,86;  E =   0,5 2; 

b e n z o l  u c h u n  

К  

—  5 ,1 2 ;  E —  2,57.

E ritm a   m u z la s h   h a r o ra tin in g   p a s a y is h in i  y o k i  q a y n a s h   h a r o ­

r a tin in g   o rtis h in i  o 'lc h a b ,  n o m a ’lu m   e r ig a n   m o d d a n in g   m o le ­

k u la r  m a ssa sin i  a n iq la s h   m u m k in :

.  _   , 

. 

^  

m 

к

  m -1000

^muz  =  к  C;

 

bu  yerda 

С  =  — — ; 

A t 

=

 

—

---

--------

,

M g  

M g

k m   1000 

. .  

E m   1000 

M   = --------------;  M   = --------------- ,

A t   8  

A tm u z   S

bunda:  C —  erigan m oddaning molal  konsentratsiyasi;  m — erigan m odda 

massasi,  g;  g —  erituvchining  massasi,g;  M  —  erigan  m oddaning  m olar 

massasi.

E ritm a n in g  z a rra c h a la r so n ig a   b o g 'liq  x o ssa la ri,  y a ’n i o s m o tik  

b o s im i,  m u z la s h   va  q a y n a s h   h a r o ra tla ri  va  to 'y in g a n   b u g '  b o s i- 

m in in g   o 'z g a ris h i  u la rn in g   k o llig a tiv   x o s sa la ri  d e y ila d i.

V a n t - G o f f  v a   R a u l  q o n u n la r i  f a q a t  n o e l e k t r o li t   m o d d a l a r ­

n in g   e r itm a la r ig a g in a  q o ‘lla n ila d i.  A g a r e r itm a d a   e le k tro lit  m o d d a  

b o 'l s a ,  e l e k t r o li t n i n g   d is s o ts ila n is h i  n a t i j a s i d a   z a r r a c h a l a r n i n g  

s o n i  o r ta d i.  S h u   s a b a b li  e le k tr o lit  e r it m a s i n i n g   o s m o t ik   b o s im i, 

m u z la s h   va  q a y n a s h   h a r o r a t l a r i n i n g   o 'z g a r i s h i   s h u n d a y   k o n ­

s e n tr a ts iy a li  n o e l e k t r o li t   m o d d a   e r itm a s i n i k i d a n   y u q o ri  b o 'l a d i .  

Y u q o rid a g i  f o r m u la la r n i  e le k tr o litla r  e r itm a s i g a   q o 'l l a s h   u c h u n  

V a n t - G o f f   i z o t o n i k   k o e f f its iy e n t  (i)  t u s h u n c h a s i n i   k i r i t d i:

P  =  i ■

 C„,  R   T; 

Atmuz 

=  i  k -Cm, 

At

 

=  /  E   Cm.

I z o to n ik   k o e f fits ie n t  e le k tro lit  e r itm a s in in g   o s m o tik   b o s im i, 

m u z la s h  v a q a y n a s h  h a ro ra tla rin in g   o 'z g a ris h i  te n g  k o n s e n tra tsiy a li 

n o e le k tro lit m o d d a n ik id a n   n e c h a   m a rta  k a tta   e k a n lig in i k o 'r s a ta d i:

A

Ptaj 

^ tmuz taj  

A 1qay  taj 

. 

i = ------ —  = ------------—  =   —  

; 

i  =  \  + a { m - l ) .

^Pnaz 

^  muz  naz 

^ qay  naz

bunda:  a  —  dissotsilanish  darajasi;  m — h ar bir m olekuladan io n larn in g  

hosil  bo'lish  soni.

O s m o tik  b o sim n in g   tib b iy o td a g i a h a m iy a ti.  O d a m  o r g a n iz m i-  

d ag i  b io lo g ik   s u y q lik la r  —  q o n ,  lim fa ,  to 'q im a la r d a g i  s u y u q lik la r 

N a C l ,  K C I,  C a C l

2

  k a b i  p a s t  m o le k u la r   m o d d a l a r n in g   s u v li 

e r itm a la r id ir .  Y u q o ri  m o le k u la r  m o d d a la r   e r itm a la r i  o q s illa r, 

p o lis a x a rid la r,  n u k le in   k is lo ta la r  b o 'ls a ,  e ritro ts id la r,  le y k o ts id la r 

va tro m b o ts id la rn in g  s h a k lla n ish id a   ish tiro k  etad i.

In s o n n in g   q o n   b o s im i  37°C   d a   780  k P a   b o s im g a   te n g   b o 'lib , 

s h u n d a y  b o sim   0,9%   li N a C l e ritm asid a yu zag a  keladi  ( 0 ,1 5  m ol/1), 

b u   e r it m a n i n g   o s m o tik   b o s im i  q o n d a g i  b o s im   b ila n   b a r a v a r  

(fiz io lo g ik   e r itm a ) .  A m m o   q o n d a   N a +  va  C l~   io n la r id a n   ta s h q a r i 

b o s h q a   io n la r,  y u q o ri  m o le k u la r b irik m a la r,  s h a k lla n g a n  e le m e n t­

la r   (e ritr o ts id la r ,  le y k o ts id la r,  tro m b o ts id la r )  h a m   b o r.  S h u n in g  

u c h u n   tib b iy o td a   q o n n in g   o 'r n in i   b o s a d ig a n   v a   ta rk ib i  q o n   b ila n  

b ir   xil  b o 'lg a n   e r ir m a la r   is h la tila d i.

A c h c h iq  tu z   ( M g S 0

4

-7H

2

0 )  va g la u b e r tu z i  ( N a

2

S 0

4

-1 0 H

2

0 )  

ic h n i  su rish   xossasi  h a m  o sm o s h o d isasig a a so sla n g a n .  O s h q o z o n g a  

tu s h g a n   b u   tu z la r   j u d a   y o m o n   s o 'r ila d i.  T u z la r   b o s im la r id a g i 

o 'z g a r is h la r   tu fa y li  b u   tu z la rg a   q a ra b   su v   h a r a k a t  q ila d i  v a   su rg i 

ta ’sir y u z a g a   kelad i.

6 . 4 .   E l e k t r o l i t i k   d i s s o t s i l a n i s h   n a z a r i y a s i

B u  n a z a riy a n i  1 8 8 7 -y iId a  s h v e d   o lim i  S .A rre n iu s  y a ra tg a n . 

U n in g   m o h iy a ti  q u y id a g ila rd a n   ib o ra t:

1. E lektrolitlar suvda eriganda m u sb a t va m a n fiy  zaryadli  ionlarga 

a jra lad i.  B u  ja r a y o n n i e le k tro litik  d iss o tsia ts iy a  d eb   a ta la d i.

2.  E le k tr to k i  t a ’sirid a   m u s b a t z a ry a d li  io n la r  k a to d g a ,  m a n fiy  

z a ry a d li  io n l a r  a n o d g a   to rtila d i.  S h u  sa b a b li  u la rn i  m o s   ra v is h d a  

k a tio n la r  v a  a n io n la r  d e b   a ta la d i.

3.  D is s o ts ia tsiy a  q a y ta r ja ra y o n d ir.

E ritm a si  yoki  su y u q la n m a si  e le k tr to k in i  o 'tk a z a d ig a n   m o d d a -  

la m i  e le k tr o litla r 

d e y ila d i.  E le k tro litla rg a   tu z la r,  k is lo ta la r  va 

asoslarning suvdagi eritm alari kiradi.

E ritm a s i  e le k tr to k in i  o 'tk a z m a y d ig a n   m o d d a la r n i  n o e le k tr o -  

litla r dey ilad i.  N o e le k tro litla rg a  k islo ro d ,  sh ak a r, g lu k o za,  m o c h e v i­

n a  k a b i  m o d d a la r n in g  su v d ag i  e ritm a la ri  k ira d i.

A rre n iu s   n a z a riy a s in in g   k a m c h ilig i  s h u n d a k i,  u   e ritu v c h i  v a 

erigan m o d d a  zarrach alarin in g  o 'z a ro  t a ’sirlashuvini hisobga olm aydi. 

V a h o la n k i,  e r itm a d a   io n la r  e rk in   h o ld a   e m a s ,  b alk i  g id ra tla n g a n  

h o ld a  b o 'la d i:

К А +   n H 20  о   К  +(Н

2

0 ) х  +  А - ( Н

2

0 ) п.х

M a sa la n ,  v o d o ro d  io n i e ritm a d a  g id ro k so n iy  io ni h o lid a  b o 'lis h i 

a n iq la n g a n :

H +  +   H 20   <->  H

3

0 +

N H 3 +   H

2

0 < -> [N H

4

]0 H

Q u tb li  k o v a le n t  b o g 'l a n i s h l i   m o d d a l a r   m o le k u l a l a r i d a g i  

a to m la r  o ra sid a g i  b o g '  q u tb li  suv m o le k u la la ri  t a ’sirid a  b o 's h a s h a d i 

va d isso tsia tsiy a  r o 'y  beradi:

H C l(g) +   n H 20   **  H (H

2

0 ) +  +   C I(H

2

0 ) - n.,

E ritu v c h in in g   io n la r   o ra s id a g i  to rtis h u v   k u c h in i  s u s a y tiris h  

x o ssasig a  d ie le k trik  o 'tk a z u v c h a n lik   d ey ilad i.  D ie le k trik  o 'tk a z u v -  

c h a n lik  s h u   m u h itd a  z a ry a d la r o ra s id a g i  to rtis h u v  k u c h i  v a k u u m -  

d a g ig a   n is b a ta n   n e c h a   m a r ta  k u c h s iz   e k a n lig in i  k o 'r s a ta d i.  K u lo n  

q o n u n ig a   b in o a n   e y  va  e2  z a ry a d la r o ra s id a g i  m a so fa   r b o 'l s a ,   u l a r  

o ra sid a g i  to rtis h u v   k u c h i  Q q u y id a g ic h a   a n iq la n a d i:

bunda:  E — erituvchining dielektrik o ‘tkazuvchanligi.

F o r m u la d a n  k o ‘rin ib   tu rib d ik i,  a y n i  e ritu v c h i u c h u n   E  q a n c h a  

k a tta   b o ‘lsa,  to r tis h u v   k u c h i  s h u n c h a   k ic h ik   b o 'la d i.  S u v n in g  

d ie le k tirik  d o im iy lig i  en g   k a tta   ( E =   81 ).

B io lo g ik   su y u q lik la rd a  v a  to 'q im a la r d a   tu rli  io n la r  j u d a   m o 'l: 

N a C l ,   KC1,  H C I ,  C a C l 2,  N a H

2

P 0 4,  N a H C 0

3

  v a  b o s h q a la r . 

I n s o n   o r g a n iz m id a n   d o im o   su v   c h iq ib   k e ta d i:  a s o s a n   p e s h o b  

o r q a li,  q is m a n   te rla s h   va  n a fa s  o lish   sis te m a s i  o rq a li  y o 'q o tila d i. 

A yniq sa p e sh o b  ta rk ib id a  a n o rg a n ik  io n la r k o ‘p b o 'la d i.  O rg a n iz m d a  

su v  a lm a s h in u v i  tu z la rn in g  k irib  k elish i va  c h iq ib   k e tish ig a  b o g 'liq .

6 . 5 .   D i s s o t s i l a n i s h   d a r a j a s i

I o n la r g a   a jra lg a n   m o le k u la la r  s o n in in g   u m u m iy   m o le k u la la r  

so n ig a   n is b a ti  d is s o ts ila n is h   d a ra ja si  d ey ilad i:

n

a ~ l v ’

bunda:  a  —  dissotsilanish darajasi; n — ionlarga ajralgan m olekulalar soni; 

N  —  um um iy  m olekulalar  soni.

K u c h li ele k tro litla r e ritm a sid a  m o le k u la la r io n la rg a  t o 'l a  d isso t- 

s ila n g a n .  U la r d a   a  n in g   q iy m a ti  30  %  d a n   y u q o ri  b o 'la d i.  K u c h li 

e le k tro litla rg a :

—  k u c h li  k is lo ta la r  H C I,  H B r,  H J ,  H N 0 3,  H

2

S 0 4,  H C 1 0 4, 

H M n 0 4,  H

2

C r 0 4,  H C 1 0 3,  H

2

C r

2

0

7

  la r   k ira d i;

—  k u c h li  a s o s la rg a   I  va  I I  g u ru h   m e ta lla rin in g   a s o s la ri  o ln ish i 

m u m k in   ( B e ( O H

) 2

  v a   M g ( O H

) 2

  d a n   ta s h q a r i) ;

—  b a r c h a   su v d a   e ru v c h a n   tu z la r   h a m   k u c h li  e le k tro litla rg a  

k ira d i.  B a ’zi  e le k tr o litla m in g  0,1  n  e ritm a la r i  u c h u n   d is s o ts ila n is h  

d a ra ja si  1 2 -ja d v a ld a  k e ltirilg a n .  B u  q iy m a tla rg a   q a ra b   e le k tr o litla r  

k u c h i  to 'g 'r is id a  x u lo sa c h iq a rish   m u m k in .

K u c h s iz   e le k tr o litla r   u c h u n   d is s o ts ila n is h   d a r a ja s i  3%   d a n  

k a m  q iy m a tg a  eg a b o 'la d i.  K u c h siz  e lek tro litlarg a :

18°C  da elektrolitlaning  0,1  n  eritm alari  uchun  dissotsialanish 

darajasining qiym atlari

Elektrolit

a ,  %

Elektrolit

a ,  %

H 2S

0,07

H N O 3

92

HgCl2

1,0

HI

92

n h

4

o h

1,34

HCI

91

CH-COOH

1,34

KOH

91

H F

8,5

N aO H

91

H 3P 0 4

27

KC1

86

H2S 0 3

34

NaCl

86

C u S 0 4

38

N a N 0 3

83

M gS04

42

Ba(O H ) 2

77

h 2s o 4

58

CaCl2

75

W

72

Ca(O H ) 2

75

—  b a r c h a   o rg a n ik  k is lo ta la r ( R - C O O H )   va  a s o s la r ( R —N H 2; 

R jN H ;   R

3

N ) ;

—  k u c h s iz   a s o s la r  (d -  e le m e n tla r   g id o k s id la ri  v a  N H

4

O H ) .

—  b a ’zi  a n o r g a n ik   k is lo ta la rn i:  H

2

S,  H N 0 2,  H

2

S i 0 3,  H

2

C 0 3, 

H C IO ,  H C N ,  H

2

S 0

3

  o lish   m u m k in .

B a ’zi  o rg a n ik   v a   a n o r g a n ik   k is lo ta la r  esa  

0

‘r ta c h a   k u c h li 

e le k tro litla r  q a to rig a   k iritila d i:  H

2

C

2

0 4,  H C O O H ,  H

3

P 0 4.

D is s o ts ia la n is h  j a r a y o n i  e r itm a   k o n s e n tra ts iy a s ig a ,  e le k tr o lit 

ta b ia tig a   v a  h a r o r a tg a   b o g 'liq .  H a r o r a t   o r tis h i  d is s o ts ia la n is h  

d a r a ja s in in g   q iy m a ti  y u q o ri  b o 'lis h ig a   o lib   k e la d i.  K u c h s iz  e le k ­

tr o l itl a r   u c h u n   d is s o ts ia la n is h   d a ra ja s i  k o n s e n tr a ts iy a   k a m a y s a  

o rta d i  ( 1 3 -ja d v a l).

13-jadval

25°С  da  sirk a  kislota  eritm asi  uchun  dissotsilanish  darajasining 

eritm a konsentratsiyasiga b o ‘g ‘liqligi

C,M

0,2

0 , 1

0,05

0,01

0,005

0,001

a,  %

0,95

1,40

1,90

4,20

6,00

12,40

D is s o ts ia la n is h   ja r a y o n in i  d is s o ts ia la n is h   k o n s ta n ta s i  b ila n  

ta v sifla sh   m u m k in :

h n o

,  « н *   +

n o

;  к   =  5 5 5 ^

К  —   e le k tro litn in g   d isso tsilan ish   k o n s ta n ta s i;  [H   +]  v a  [ N 0

2

  ]

—  io n la r n in g   m o l a r   k o n s e n tra ts iy a s i;

[ H N 0 2]  —  d is s o ts iy a la n m a g a n   k is lo ta n in g   k o n s e n tra ts iy a s i. 

K islo ta v a a s o sla rn in g  d isso tsia la n ish  k o n s ta n ta la ri  14- ja d v a ld a  

k e ltirilg a n .

14-ja d va l

B a’zi  elektrolitlarning  dissotsilanish  k o n sta n ta la ri  (25°C   da)

Kislotalar

к

Asoslar

к

H CN

H N O ,

H 2S ‘

н 2с о 3

H3P04

H CO O H

C H ,C O O H

7 , 2 1 0   10 

410^ 

k , =   1 - 1 0 7 

k2 

=   2 , 5 1 0 3 

k, =   4 , 5 1 0 7 

k 2  =  4 , 8 -1 0 ’11 

k , =   7 , 1 -1 0 °  

k, = 6,2-10'8 

k , = 5 - IO'"1 

1,4-IO-4 

1,74 

-

10  s

N H 4OH

C a(O H )2

Z n (O H )2

P b (O H )2

N H ,O H