Boshlang'ich sinflarda matematika o'qitish metodikasi


Download 7.79 Mb.
Pdf ko'rish
bet49/149
Sana15.11.2023
Hajmi7.79 Mb.
#1777068
1   ...   45   46   47   48   49   50   51   52   ...   149
Bog'liq
8boshsinfmatematikapdf

О ‘quvchilar bilimini og ‘zaki aniqlash
O 'q u v c h ila r b ilim in i te k s h ir is h n in g y a n a b ir u su li o 'q u v c h i-
la rd a n in d iv id u a l s o ‘ra s h h is o b la n a d i. B u s o ‘ra s h u n c h a k a tta
b o ‘lm a g a n o g 'z a k i h is o b la s h b ila n b o g M a n g an boM ishi k e ra k . B u n - 
d a y s o ‘ra sh n i o ‘q itu v c h i, o d a td a , u y v a z ifa s in i te k s h ir is h b ila n
b o g 'la y d i.
O g ‘z a k i h is o b la s h m a la k a la rin i te k s h iris h m a q s a d id a s in fn in g
b a rc h a o ‘q u v c h ila ri b ila n m is o l v a m a s a la la r y e c h is h d a qo M lan ilad i. 
0 ‘q itu v c h i m is o ln i a y ta d i, 
0
‘q u v c h ila r o g ‘z a k i y e c h ib , d a fta rid a g i
86


ta a llu q li ra q a m t o ‘g ‘r is ig a fa q a t ja v o b la r in i y o z ib q o ‘y a d ila r. В u n d a y
to p s h iriq n i h a r b ir d a rs d a 7 -1 0 m in u t d a v o m id a o ‘tk a z is h m a q s a d g a
m u v o fiq .
О 'quvchilar bilimini yozma ish orqali aniqlash 
B ilim la rn i t o ‘la ro q te k s h iris h u c h u n d a s tu m in g o ‘tilg a n b o ‘lim i 
b o ‘y ic h a y o z m a is h la r o lin a d i.
M a s a la n , IV s in fd a k o l p x o n a li s o n la m i r a q a m la s h h a q id a
o ‘q u v c h ila r b ilim in i te k s h iris h d a g i y o z m a is h g a q u y id a g i sa v o lla rn i 
q o ‘y is h m u m k in :
Savol va m isollar
N im a tekshiriladi
1. Y uz m ing o ‘n m ingdan necha 
m arta katta?
Turli xona birliklari orasidagi mu- 
nosabat.
2. Sakkiz m ingda nechta yuz bor?
3. 542000 da nechta o ‘n m ing bor?
4. 267805 dagi eng yuqori xonani 
toping.
X onalar 
b o ‘yicha 
sinflam ing 
raqam ini bilish.
5. Ikkinchi s in f birligini toping.
6. T u rli x ona b irlik larin i, ah a m i­
y atin i 3 raqam i ifo d alay d ig a n ik­
k ita son yozing.
R aq am lar o ‘m in in g ah am iyatini 
bilish
7. 
7,8 va 9 raqam lar yordam ida 
ikkita uch xonali son yozing.
R aqam va son orasidagi farqni 
bilish
8. B archa raqam larni yozing.
9. 37245 sonni q o ‘shiluvchi razry- 
adlarining yigMndisiga alm ashtir- 
ing.
Sonni 
q o ‘shuvchi 
razryadlar 
yigMndisiga alm ashtirish m alakasi.
10. 999+2, 1000000-1, 9998+3, 
10000-2 m isollam i yeehing.
R aqam lash bilim ining arifm etik 
am allar bajarishga tatbiq qilishni 
bilish.
11. 997 va 1002 sonlarining ora- 
sida qanday sonlar bor.
N atural 
sonlar 
qatori 
ketm a- 
ketligini bilish.
1-3 v a z ifa la rn i o ‘q itu v c h i o g ‘z a k i b a y o n q ila d i. 0 ‘q u v c h ila r e s a
m is o l la rg a ta a llu q li ja v o b la m i d a fta rig a sh u r a q a m la r y o n ig a y o z ib
q o ‘y a d i. 9-11 v a z ifa la r e s a s i n f d o s k a s ig a y o z ila d i. 0 ‘q u v c h ila r uni 
d a f ta rig a k o ‘c h irib o la d ila r. S h u n in g u c h u n 9-11 v a z ifa la rn i 2 x il 
tu z is h k e ra k . B u b ir -b irid a n fa q a t so n la ri b ila n fa rq q ilis h i lo z im .
87


0 ‘q itu v c h i o ‘q u v c h ila r ish in i te k s h ira d i, u la m in g y o ‘l q o ‘y g a n
x a to la rin i q a y d q ila d i, k e y in y o z m a ish n i x u lo s a la s h m a q s a d id a
r e y tin g ja d v a li tu z ila d i.
Bilimlarni nazorat qilish turlari
B ilim la rn i n a z o r a t q ilis h n in g q u y id a g i tu rla ri m a v ju d :
1) J o riy ( k u n d a lik ) n a z o ra t.
2 ) O ra liq ( te m a tik ) n a z o r a t .
3 ) Y a k u n iy ( d a v riy ) n a z o ra t.
Jo riy n a z o ra t q ilish d a b ilim la rn i h a r b ir s in f u ch u n m o N jallan g an
d arslik v a d a stu r b o ‘y ic h a o lib borilad i. H a r b ir d a rsd a o ‘tilg a n m a v z u n i 
o ‘zlash tirish sifatini an iq lay d i v a h a r b ir d a rsd a d a fta rd a g i uy v az ifasin i, 
o ‘tilg a n m a v zu n i o ‘z lash tirilg a n in i te k sh irad i va b ah o lay d i.
J o riy n a z o ra tn in g a s o s iy m e to d i u y v a z ifa s in i te k s h ir is h v a u la r 
b ila n s a v o l-ja v o b o 'tk a z is h d ir . 0 ‘q itu v c h i d a r s d a n im a n i v a k im d a n
s o ‘ra s h lig in i re ja la s h tirib k e lish i z a ru r. 0 ‘q itu v c h i h a r b ir d a r s d a il- 
g a ri o ‘tilg a n m a te ria ld a n fo y d a la n a d i, c h u n k i h a r b ir y a n g i tu s h u n c h a
ilg a ri o ‘rg a n ilg a n b ilim la r a s o s id a tu s h u n tirila d i. J o riy n a z o r a t 
o ‘tilg a n m a te ria ln i q a y ta e s la s h g a im k o n b e ra d i, y a n g i m a te ria l b ila n
ilg a ri o ‘rg a n ilg a n m a te ria l o ‘rta s id a g i u z v iy b o g ‘la n is h n i v u ju d g a
k e ltira d i. 0 ‘q itu v c h i h a r b i r d a rs n i re ja la s h tira y o tg a n d a j o r iy n a ­
z o r a tn in g q u y id a g i u ch x il k o ‘rin is h in i e ’tib o r g a o lis h i k era k :
a) o ‘tg a n d a rs n in g m a te ria lin i s o ‘r a s h ;
b ) ilg a ri o ‘tilg a n b o ‘lib , h o z ir o ‘tila d ig a n d a rs g a b e v o s ita bogM iq 
boM gan m a te ria ln i s o ‘rash;
v ) d a rs d a tu s h u n tirilg a n m a te ria ln i m u s ta h k a m la s h m a q s a d id a
s o ‘ra sh . 0 ‘q itu v c h i d a rs g a ta y y o rla n g a n d a
h a r u c h a la tu r n a z o r a t 
u c h u n h a m s a v o lla r m a jm u a s in i tu z ib k e lis h i z a ru r.
2) O ra liq ( te m a tik n a z o ra t).
0 ‘q u v d a s tu rid a g i a s o s iy tu s h u n c h a la r d a r s la r tiz im i o r q a li o ‘tib
b o M g a n d an k e y in , y o k i d a rs lik d a g i b ir o r b o b tu g a g a n d a n k e y in o ra liq
n a z o ra t oM kaziladi. O ra liq n a z o ra t u c h u n m a x s u s u q u v , m a la k a va 
k o ‘n ik m a la m i n a z o ra t q ilis h d a rs i o M k azilad i, u o ‘q itu v c h in in g ish 
r e ja s id a k o M sa tilg a n boM ishi k e ra k .
H a r b ir b o b d a o ’z la s h tirilg a n tu s h u n c h a la r k e y in g i o ‘q u v is h in i 
m u v a ff a q iy a tli o lib b o ris h u c h u n z a m rd ir. S h u s a b a b d a n , o ra liq n a ­
z o r a t d a rs in i o M k a zish g a o ld in g i b o b d a g i a s o s iy tu s h u n c h a la rn i ta k - 
r o rla s h , k a m c h ilik la rn i to ‘g ‘rila s h z a ru ra ti tugM ladi.
88


S o 1 ra sh re ja s ig a o ‘q itu v c h i s a v o lla r m a jm u a s in i tu z a d i, m is o l, 
m a s a la la rn i y e c h is h n i a n iq la y d i. N a tija d a o ld in g i o ‘tilg a n o ‘q u v m a - 
te ria lin in g q a y s i 
sa v o lla rin i 
y a x s h i, 
q a y s i 
s a v o lla rin i 
y o m o n
o ‘z la s h tirilg a n lig i a n iq la n a d i. Y o m o n o ‘z la s h tirilg a n s a v o lla rg a
a n iq lik k ir itila d i, q a y ta ta k ro rla n a d i. 0 ‘q u v c h ila r b ilim ig a y a ra s h a
b a h o la n a d i.
M a s a la n , 2 - s in f d a « 2 0 ic h id a s o n la m i q o ‘sh is h v a a y iris h » b o - 
b id a n k e y in o ra liq n a z o ra t o ‘tk a z ila d i.
Baholash va baho me 'yorlari yakuniy nazorat
B u n a z o ra t c h o ra k , y a rim y il, y il o x ir ila rid a
o ‘tk a z ilib , u n g a
h a m m a x s u s « 0 ‘q u v c h ila r b ilim , 
m a la k a v a k o ‘n ik m a la rin i 
te k ­
s h iris h » d a rs i a jra tila d i. S h u v a q t d a v o m id a o lg a n b ilim la r y u z a s id a n
s a v o lla r tu z ila d i, y o z m a ish o ‘tk a z ila d i v a b a h o la n a d i.
Y a k u n iy n a z o r a td a o lg a n b a lla rin i t o ‘p la sh v a u n i b a h o la s h d a
o ‘q itu v c h i m a x s u s d a fta rid a q u y id a g ic h a q a y d n o m a y u rits a y a x s h i 
b o ‘la d i:
Ismi va fa- 
miliyasi
Uy vazi­
fasi
Doska
dagi
javobi
Download 7.79 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   45   46   47   48   49   50   51   52   ...   149




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling