Iqtisodiyot nazariyasi

3.  R aq ob atn in g  m o h iy a ti.  R aqobat  turlari
Ziddiyatlar  h a r  q a n d a y   ta ra q q iy o t,  shu  ju rnladan,  iqtisodiy 
ta ra q q iy o tn in g   asosini  tashkil  etadi. 
Z id d iy a tn in g   y o 'q   b o'lishi 
taraq q iy o tn i  to 'x ta tib   q o 'y ad i.  Iq tiso d iy   t a r a q q iy o tg a   b e v o sita   ta'sir 
etu v ch i  ziddiyat  bu  ra q o b a td ir.
R a q o b a t—  b u  
ishlab  c h iq a r u v c h iia rn in g   b o z o rd a   m ah sn lo tin i 
sotish  m a q s a d id a   inijoz  u c h u n   k u ra sh ish d ir.  P re z id e n t  I.A.Karimov 
ra q o b a tn in g  
a h a m iy a ti 
haq id a, 
«R aqobat 
bo'Im asa, 
bozor 
iq tiso d iy o tin i  barpo  etib  b o'lm a y d i.  R a q o b a t-  b ozorn in g  a so siy  
sharti,  a y tish   mumk-inki,  u n in g   q on u n id ir,)1  del)  ta 'k id la g a n .
F a q a t  tabiiy  kurash,  y a ’ni  y a s h a s h   u c h u n   k u ra s h is h   ta ra q q iy o tg a  
olib  k e la d i  Q a y si  bir  m a m l a k a t d a   r a q o b a t  sharoiti  y a ra tilg a n   b o ’lsa, 
sh u   m a m la k a t  iqtisodiyoti  tez  rivojlanadi. 
R a q o b a t  sharoifini  t a q a t 
e rk in   iq tisodiyotga,  erkin  b o z o r  iq tis o d iy o tig a   o 't i l g a n d a   a m a lg a  
oshirish  m um kin.  Bozor  q a tn a s h c h ila ri —  s u b y c k tla ri  o ’z  faoliyatilarini
]  I  Л K a r i m o v   « O 'i - b e id s to n   X X I  abrqn.  m t ii m oc id a » .  T   O ' z b e k i s . t o r , - .   1909  -y  3 4 -   be*
76

erkin 
olib  borishlari, 
y a 'n i  ular  bozo r  k o 'ta ra d ig a n ,  x ohlagan 
m a h s u lo t  va  xizmatlarni  taklif  qila  olishlari  kerak.
R a q o b a t 
k u ra sh i 
ishlab 
chigaruvchilarni 
m ahsulot 
sitatini 
y a x sh ila sh g a   va  narxini  pasaytirishga  m ajb u r  etadi.  N atijada  ular  ish 
uslubini 
va  te x n o lo g iy an i  tak o m illash tirish g a  m a jb u r  bo'ladilar. 
N a tija d a   b u n d a n   iste'm olchilar,  um um an,  jamiyat  foyda  ko'radi. 
A tiolining  tu rm u s h   darajasi  ko'tariladi.
Bozor 
iqtisodiyoti 
r a q o b a tn in g  
bii 
n e c h a  
turini 
keltirib 
chiqaradi.  R a q o b a t  turlariga  sotuvchilar,  xaridorlar,  sotuvchi  va 
x a n d o r la r   o 'rta s id a g i  m u k a m m a l  va  n o m u k a m m a l  raq o b a tla r  kiradi.
Sotuvchilar  o 'rta s id a g i  ra q o b a t  iqtisodiy  taraq q iy o t  uchun 
xizm at  qiladi  va  r a q o b a tn in g   asosiy  turlaridan  biri  hisoblanadi. 
S o tu v ch ilar 
r a q o b a tin in g  
ikki 
shakli 
bor: 
tarm oq 
ichida 
va 
tarm oqlararo.  T a rm o q   ich id ag i  r a q o b a t  m ah su lo t  sifatining  o'sishiga 
va  n a rx la rn in g   pasay ish ig a  olib  keladi.  T arm o q lararo   raqobat  o 'rta c h a  
fo y d a n in g   sh a k lla n ish ig a   s a b a b c h i  bo'ladi.
X aridorlar  o 'r ta sid a g i  ra q o b a t  b o zo rd a  tovarlar  yetishmao^nda, 
tovar 
taqchilligi 
sliaroitida 
y u z a g a  
kelad i 
B u n d a y  
raqobat 
so tu v c h ila rg a   q o ’l  keladi,  ular  tovarlar  narxini  oshirib  yuboradi.
S otuvchi  bilan  xarid o r  o 'rta s id a g i  ra q o b a t  m uvozanat  narxlarini, 
ya  in  b o z o r  narxini  yuzaga  keltiradi.  B u n d a y   ra q o b a t  ikki  tomonga 
foydalidir.
R a q o b a t  tu rla rid a n   y a n a   biri  m u k a m m a l  va  nom ukam m al 
r a q o b a td ir  M ukam m al  raqobat  b o z o rd a   so f 
r a q o b a t  
ko'rinishida 
m avjud  bo'ladi.  Sot  r a q o b a t  sharoitida,  b o z o id a   tovar  va  xizmatlarni 
taklif  qiluvchilar,  m u lk   sh a k lid a n   va  firm alarning  k a tta  — kichikligidan 
q a t 'i  
nazar, 
ra q o b a t 
qilishda 
te n g  
h u q u q li  va  erkin  bo'ladi. 
M u k a m m a l  raqobatli  b ozorda  n arx la rn in g   shakllanishi  talab  bilan 
taklif  q o n u n i g a   b o 'y su n a d i. 
B u n d a y   b o zo rd a  h e c h  
bir  ishlab 
c h iq a ru v c h i  o 'z   tazyiqini  o ’tkaza  olmaydi. 
M u k am m al  raqobat 
b o z o rd a   tovarlar  sifatini  y a x sh ila sh g a   va  narxini  pasaytirishga  ishlab 
ch iq aru v c h ila rn i  m ajb u r  etadi.  N a tijad a  b u n d a n   iste'm olchilar  va 
jam iy at  naf  ko'rad i.  M u k a m m a l  ra q o b a t  iqtisodiy  rivojlanishga  asos 
b o 'la d i  va  uni  tezlashtiradi.
N om u k am m al  ragobat  b ozordaqi  eikiri  ra q o b a tn i  cheklab 
q o 'y a d i.  A m aliy o td a 
u 
uch 
k o r in is h d a : 
m onopolistik  raqobat, 
o ligopoliya  va  sof  m o n o p o liy a   ra q o b a tid a   m avjud  bo'ladi.
M o n o p o listik   raqobat  bo zo rid a  bir  n e c h a   yirik  b o 'lm a g a n  
firmalar  x a rid o rla rg a   o 'x s h a s h   m a h su lo tlarn i  taklif  etadilar.  H a r  bir 
firma 
b o z o rn in g   m a 'lu m   bir  gism iga  o'z  ta'sirini  o'tkazadi,  lekin 
n arxlarni 
b e lg ila s h d a  
u la rn in g  
ta'siri 
c h e k la n g a n  
bo'ladi. 
M o n o p o l i s t i k   r a q o b a t   b o z o r i d a   f n u i d l a r   m a h s u l o t   i s h l a b   c h i q a r i s h
77

hajm ini  va  n arx larn i  kelislnb  olishlari  qiyin  bo'ladi.  Ular  bir —biriga 
n isb a ta n   m u staq il  h a ra k a t  qilishadi.
O lig o p o liy a   raqobati  bozorida  c h e k l a n g a n   bir  n e c h a   yirik 
firmalar  q a tn a s h a d i.  Ular  m a 'lu m   bir  tovar  turlarini  ishlab  c h iq a ris h g a  
yakka 
e g a lik   qiladilar. 
M asalan , 
a vtom obil 
san o a tid a . 
B unday 
b o z o rd a   r a q o b a t  c h e k la n g a n   bo'ladi.
Sof  m o n o p o liy a   raq o b ati  s h a ro itid a  
b o z o r d a   b itta   firma 
h u k m r o n lik  
qiladi. 
U n g a 
ra q o b a t 
qilu v ch ilar 
b o 'lm a y d i. 
Sot 
m o n o p o liy a   ikki  s a b a b g a   k o 'r a   v u j u d g a   keladi:  t e x n o lo g ik   va  tabiiy.
T e x n o lo g ik   m o n o p o liy a   yangi  te x n o lo g iy a   va  te x n ik a la rn in g  
kashf  qilinishi  va  yirik  f in n a la rn in g   u la rg a   y a k k a   e g a lik   qilishidan 
k elib  chiqadi.
Tabiiy  m o n o p o liy a la r  tabiiy  b o y lik la rg a   ayriin  finnalarn in g  
e g a lik   qilish id an   kelib  chiqadi.  Yer  osti  va  yer  usti  boyliklari 
cheklanga.nl igi  sababli  u la rg a   e g a lik   q ila d ig a n   firmalar  b o z o rd a  
n arx larn i  b e lg ilaslid a  o 'z   tazyiqini  o 'tk a z a d ila r.  M asalan,  n e tt  va  gaz 
qazib  oluvchi  firmalar  to m o n id a n .
N o m u k a m m a l  ra q o b a t  ic(tisodiy  taraqgiyot.ni  s e k in la sh tira d i  va 
u n g a   zarar  etkazadi.
Bozor  iq tiso d iy o tid a  r a q o b a t  ishlab  c h iq a ru v c h ila r  t o m o n id a n  
turli  usullar  b ila n   olib  boriladi.  R a q o b a tn in g   halo!  va  g 'ir r o m   usullari 
bor.  H alol  r a q o b a t  m a d a m  у  b o z o rg a   xos  bo'lib,  u  q o n u n   b e lg ila g a n  
d o ir a d a   olib  boriladi.
H a lo l  raqobat  narx  bilan  r a q o b a t   qilishni,  m a h s u lo t  sifatini 
k o 'ta r is h   va  servisni  (xizniat  k o 'is a tis h n i)  yaxshilash  orqali  raq o b at 
qilishni  o 'z   ich ig a   oladi.  N a rx   bilan   ra q o b a t  q ilisb d a   firm alar  narxni 
p asay tirish   u c h u n   m a h s u lo tn i  ishlab  c h iq a r is h g a   k e t g a n   xarajatlarrn, 
y a 'n i  tanrm rxini  kam aytirish  va  m e h n a t   u n u m d o r lig in i  oshirish 
h iso b ig a   erishadilar.
G'irrom  raqobat 
yovvoyi  b o z o r g a   x os  bo'lib,  n o q o n u n i y   va 
m an  e tilg an   vositalar  y o rd a m id a   olib  boriladi.  G 'irro m   r a g o b a td a  
sanoat  josusligi,  reket,  q o 'p o ru v c h ilik ,  tovar  beligisini  o'g 'irlash , 
mualliflik  h u q u q in i  buzish  va  b o s h q a   u s u lla r  q o 'lla n ila d i  G 'irro m  
r a q o b a t  iq tis o d iy o tg a   va  ja m iy a tq a   k a tta   z a ra r  e tk azad i.
M a m l a k a t  
i q t i s o d i y o t i n i  
r i v o j l a n t i r i s h  
u c h u n  
dr a q o b a t c l n H k   m u h i t m i   y a r a t a d i .   B m u n g   u c h u n   d a v l a t   b o z o r d a  
turli 
m u l k   sh a k lla rig a   a s o s la n g a n   ishlab  ch iq a ru v c h ila i  salini  k e n g a y tiris h  
c h o r a — tad b irlarin i  ko'radi,  m o n o p o liy a la r  y u z a g a   k e lm a slig i  u c h u n  
m o n o p o liy a g a   q a rsh i  siyosat  olib  b o r a d i  va  m o n o p o liy a g a   qarsh i 
q o n u n   chiqaradi.  P rezid en t-I.K arim o v   b u   b o r a d a   «Tovarlar,  ish la r  va 
xizm atiar  b ozorid a  raqobat  m u h itin i  y a r a tish   va  m o n o p o liy a d a n

chiqarish  bilan  b og'liq   m asalalar  ech im in i  y a k u n iga  etkazish 
zarur»1  d e b   ta 'k id la g a n la r.
Bu  q o n u n d a   b o zo rd a  firmalar  o'z aro   narxlarni  belg ilashni 
kelishib  olishlari  va  b ozorlarni  o'zaro  bo'lib  olishlari  m an  etiladi.
ASOSIY  TAYANCH  IUSHUNCHALAR
N arx —tovar  q iy m a tin in g   puldagi  lfodasi.
Erkin  n arxlar—talab  bilan  taklif  nisbatiga  bog'liq  b o 'lg a n  
narxlar.
D em p in g  n a r x —  b o zo rg a  o 'rn a sh ib   olish  m a q s a d id a  
sun'iy 
ravishda  tovarlar  narxini  pasaytirish.
R a q o b a t—  bu  ishlab  chiqaru v ch ilarn in g   bozorda  m ahsulotlarm  
sotish  m a q s a d id a   mijoz  u c h u n   kurashi.
R aqobat  turlari -   sotuvchilar,  xaridorlar,  sotuvchi  va  xaridor 
o 'rtasid ag i  m u k a m m a l  va  n o m u k a m m a l  raqobatlar.
R aqobat  usullari  halol  va  g 'irrom   usullardan  tashkil  topadi. 
Halol  raq o b at  m a d a n iy   b o zo rg a  xos  bo'lib,  u  q o n u n   belgilagan 
d oirada  olib  boriladi.  G 'irrom   raqobat.  y o w o y i  b o zo rg a  xos  bo'lib, 
n o q o n u n iy   y o 'l  bilan  olib  boriladi.
TAKRORLASH  U C H U N   SAVOLLAR.
1. 
N arx n in g   ta 'n f m i  boring.
2. 
N a rx n in g   shakllanishi  q a n d a y   omillarga  bog'liq?
3. 
N a rx   turlari  q a n d a y   bo'ladi?
4. 
D em ping  narx  q a n d a y   bo'ladi?
5. 
R aqobat  nima?
6. 
R aqobat  turlarini  sanab  bering
7. 
M u k a m m a l  r a q o b a tg a   ta'rif  bering.
8. 
N o m u k a m m a l  ra q o b a t  q a n d a y   bo'ladi?
'  K . i r n n o v   t  \  n in q   V a / n l- t i  \ l . i h k . i i i l . i - m i i n i   '2000 
> ll(l.......  iln l.ik r t t n i  i jl i m r n y  
i q t K n . l r ,
r i v o j i a n t i r i s h   y a k u n i o n   h a m d a   2 0 0 1   -  y i l d a   i q t i s o d i y o t n i   e i k m l a s h t m s h   v a   i s l o h o t l a m i  
L l u K i L i i l d i l i l i i i s l i u i u g   u s t u v o r   y u ' i i c i l i b h l a i i y c   Ь а у Ъ Ы а п у с ш   i n a j l i s i d a y i   i n a ' r u w s i .   « X a l q   s o ' / j »  
ro 'z n o m n s i.  ? O 0 1 - v i l   17 — Г^угл!
79

X   Bob.  1ADBIRKORLIKNI  TASHKIL  ETISH. 
M ENEJM ENT  VA   MARKETING
1. 
T ad b irk o rlik n in g   m oh iy ati, 
asosiy  lamoyillari,  turlari  va 
tashkiliy  shakllari.
2. 
Firm alarning  ixtisoslashishi, 
ular  o 'rtasid ag i 
alo q ad o rlik . 
Fin n a la rn in g   asosiy  sh ak llari
3. 
M a r k e tin g   va  u n in g   mohiyati.
4. 
M e n e jm e n tn in g   m o h iy a ti  va  vazifalari.
1. 
T adbirkorlikning  m o h iy a ti,  a s o s iy   tam oyillari,  turlari  va 
ta sh k iliy   shakllari
T ad b irk o rlik   va  bozor  igtisodiyoti  tu sh u n c h a la rin i  b i r — b i n d a n  
ajratib  b o 'lm ay d i,  y a 'n i  ta d b irk o rsiz   b ozor  va  bozorsiz  t a d b i r k o m i n g  
bo'lishi 
m um kin 
etnas. 
Ig tiso d iy  
a d a b iy o tla rd a  
ta d b irk o rlik  
tu s h u n c h a s in in g   sinonim i  sifatida  biznes  tu s h u n c h a s i  h am   g o 'lla n ilib  
keladi.  B iznes  x o 'ja lik   su b y e k ti  faoliyati  sohasi  va  u la r n in g   iq tiso d iy  
m anfaatlarini 
tavsiflovrhi 
iqtisodiy 
term in 
bo'lsa, 
b iz n e sm e n  — 
ishbilarm on(ish  odami),  ta d b ir k o r   va  tijo ratrh i  m a 'n o la rin i  bildiradi. 
U murnan  o lganda,  b iz n e s m e n   va  b izn es  tu s b u n c h a la ri  ta d b ir k o r  
tu s h u n c h a s ig a   n isb a ta n   k e n g r o q   m a'n o-.i  bildiradi.
«Tadbirkorlik  d e g a n d a ,  m o d d iy   va  p u l  m a b la g 'la r in i  to y d a 
to pish  y o 'lid a   sarflab,  b o z o r g a   k e ra k li  tov arlar  va  x iz m a tia r  y e tk a z ib  
berib, 
lcishilarga  naf  keltiruvchi, 
u larn in g  
ho jatin i  c h iq a r u v c h i 
iqtisodiy  faoliyat  tu sh u n ilad i»  1.
«T adbirkorlik—  y a n g i  im k o n iy a tla rn i  gidirish,  y a n g i  t e x n o lo  — 
giyalarni  q o 'lla sh   jarayoni,  k a p ital  q o 'y is h n i n g   y a n g i  so h alarin i 
topish, 
esk ic h a   sarqitlar  va  c h e g a r a la r d a n   voz  k e c h ish , 
ishlab 
chiqarish  oinillarining  u c h   asosiy  tarkibiy  qisrnini  b o g   la s h n in g   e n g  
m aqbul  usullarini  to p ish » 2dir.
«T adbirkorlik— 
m u lk c h ilik  
su b y e k tla rin in g  
f o y d a  
olish 
m a q s a d id a   ta v a k k a l  qilib  va  n m lk iy   javobgarligi  asosida,  a m a ld a g i 
q o n u n la r   doirasida  ta s h a b b u s   bilan  iqtisodiy  faoliyat  yiiritishidir3. 
O 'zb e k isto n  
R e s p u b lik a s in in g  
a m a ld a g i 
g o n u n la i iga 
b in o a n  
ta d b irk o rlik 4
— ta d b ir k o m in g   shaxsiy  m o l —m ulki  asosida;
1  O lm a s o v   A  Iq tiso d iy o t  a s o s la ri.—T o s h k e n t  « M eh n at» , 1997  —68  -69 —b e tla r 
Д ол ан   E  Д Ж ,   Л ин дсей  Д .Е .  Ры но к :  м и к р о э к он ом и ч е с к а я   модель.  -Санкт-Петербург  1 9 9 2 . сгр  14-1 5
■
’  O 'z b e k isto n   R esp u b lik asin in g   tad b irk o rlik   to 'g 'r is id a g i  q o n u n i.  3  — m o d d a  —O 'z b e k istio n
R espublikasi:  Q o n u n  v a   farm onlar,  1992..  137 —bet.
4  G ’sh a   joyria  137—bet.

— ta d b irk o rn in g  
b o sh q a 
jismoniy  va  v u n d ik  
shaxslar, 
shu 
ju m ladan,  ajnabiy  h a m d a   yuridik  shaxslarning  mol — m ulkiarini  turli 
sh a k lla rd a   jalb  etish  asosida;
— ta d b irk o rn in g   davlat  va  ja m o a   tashkilotlari  mol — m u lk larid an  
foydalanish  asosida:
— y u q o rid a g i  shakliarni  q o ’shib  olib  borish  asosida  am alg a 
oshiriladi.
T a d b irk o rlik   m u lk d o r  to m o n id a n   ham,  s h u n in g d ek ,  uning  mol — 
m ulkini  idora  qiluvchi  s u b y e k t  to m o n id a n   ham   am a lg a   oshirilishi 
m u m k in .
Y u q o rd a g ila rd a n  
k o 'rin ib  
turibdiki, 
tadbirkorlik 
faoliyatini 
yo'lg a  q o 'y is h   u c h u n   kislii  o'z   m ulkiga  ega  bo'lishi,  yoki  o'z   m u lk ig a 
e g a   bo'lm asligi  m um kin.  M u lk   sohibi  bo'lm aslik  tad b irk o r  bo'lish 
im k o n iy atin i  c h ek lam ay d i,  aksincha,  kishilar  ijara  m unosabatlari 
orqali  h a m   ta dbirkorlik  faoliyatlarini  yuritishlari  mum kin.
T a d b irk o rn in g  
pirovard 
m a q s a d i 
d a ro m a d  
(pul) 
topish 
hisoblanadi. 
T ad b irk o rlik  
i n s o n la m in g  
ichki 
imkoniyatlarini, 
qobiliyatlarini 
och ib  
b e rish g a  
yo'im ltirilgan 
iqtisodiy 
faoliyat 
b o 'lg a n lig i 
sababli, 
k o 'p c h ilik  
tad b irk o r 
b o 'lis h g a  
intiladi. 
T ad b irk o rlik n i 
rivojlantirish 
orqali 
asta — sekin 
m a m la k a td a  
m u lk d o rla r  sinfi  s h a k lla n a   boshlaydi.
M u lk d o rla r  sinfini  shakllantirish  borasidagi 
eng  m u h im   va 
dnlzarb 
vazifu—... 
mulkiii 
haqiqiy 
egalari 
qo'liga 
berishni 
jadalJashtirish,  tadbirkorlik  uch un   k e n g   yo'l  ochib  berish  va 
m u lk d o rd a  
y angi 
m ulk 
cgasi 
hissiyotini 
larbiyalashdan 
iboral»
 'd ir
O 'z b e k i s t o n d a   ta dbirkorlai  ijtimoiy  jih atd an   y o 'n a ltirilg a n   bozor 
iqtiso d iy o tig a  o 'tis h   davriga  mos  ravishda  ishchi 
xizm atchi  va 
d e h q o n l a r   h is o b id a n   v u ju d g a  kela  boshladi.  Bu  y e rd a   tadbirkorlar 
kichik  va  o 'r ta   biznes  bilan  sh u g   ullanuvchilardan,  ferm erlardan, 
to m o rq a   xo'jaligi  sohiblaridan,  aksiyadorlik  jam iyati  a'zolaridan, 
y a k k a   ta rtib d a   ishlovchilardan  iborat.
T a d b irk o rlik  
laoliyati 
m a m la k a td a  
ra q o b a t 
muhitini 
shakllaritiradi, 
i n s o n la m in g   ehtiyojlarini  qondirish  u c h u n  
sifatli 
t.o\'aJlut  islilctb  c h ig a iis h g a   va  xi/.rnatlar  ко  rsatishga  xizmat  qiladi.
F a d b i r k o i l i k i n n g   o ' z i g a   x o s   t a m o y i H a i i   m a v j u d :
M ulk  e g a si  bo'lish.  T a d b irk o rlarn in g   o'z  mulki  b o 'l g a n i  yaxshi, 
lekin  u  h e c h   q a n d a y   m u lk k a  e g a   b o 'lm a s d a n   (o  zgalar  m ulkini 
ijaraga  olib)  h a m   ish  yuritishi  m um kin,  lekin  tadbirkor  o'z  m ulkiga 
ega  bo'lsa.  o 'z g a la r  m ulkini  ijaraga  olib  ish la g a n d a n   yaxshiroq 
iqfisodiv  sam ara  olishga  harak at  qiladi.
1  I.A. K arim ov.  O   zbek is Lou  siyosiy — ijtim oiy  va  iqLis:xiiy  isiiqbohiilag  asosiy  tam oyiIlari.//V alaii 
sajd a g ^ h   k ab i  rm iq n d d asd ir  T  3  — T o sh k en t.  1996  2 7 -  bet.
81

Iq tiso d iy   fa o liy a t  e rk in lig i  va  fa o liy a t  m a h su lin i  ta q sim la sh  
m u sta q illig i 
T a d b irk o r  b o z o r   tala b in i  q o n d irish   m a q s a d id a   o'z i 
ta n la g a n   s o h a d a   faoliyat  ko'rsatishi.  o ‘zi  x o h la g a n   m ah su lo tn i  q a n d a y  
va  q a y e r d a   ishlab  cbiqishni,  ularni  kim ga,  q a c h o n   va  q a n c h a g a  
sotishni,  o'ziga  h a m k o r  to p ish n i  sh a x s a n   o'zi  hal  qiladi.  M a z k u r  
iq tiso d iy   m u n o s a b a tla r  j a r a y o n id a   u n g a   tazyiq  ko'rsatilishi  tam o m ila 
in k o r  etiladi.
Darom ad  (foyda)  o lish g a   in tilish .  T a d b ir k o r   dastavval  o 'z in in g  
iq tiso d iy   ahvolini  yaxshilashga,  fo y d a   o lish g a   h a r a k a t  qiladi  U n in g  
bu  m a q s a d i  d oim o  saqlanib  qoladi.  Piro v ard id a  u  d a ro m a d   olish  bilan  
b irg a lik d a  
jam iyat 
u c h u n  
q a n c h a lik  
k e r a k  
ekanligini, 
o'z  
im koniyatlarini 
o 'z g a la r 
im k o n iy a tla rid a n  
y a x sh iro q  
ek an lig in i 
k o 'rs a tis h g a   h a r a k a t  qiladi.
O 'z  fa o liy a tid a g i  iq tiso d iy   m a s’u liy a tn i  h is  etish .  T a d b irk o r 
qaysi  s o h a d a   faoliyat  k o 'r s a tm a s in   u  iq tiso d iy   m a s'u liy a tn i  s h a x sa n  
o'z   zim m asiga  olib  ish  yuritadi,  o lin g a n   iq tiso d iy   n a tijag a  faqat  u n in g  
o'zi  javobgar,  m as'u liyatli  bo'ladi.
Iq tiso d iy  
ta v a k k a lch ilik n i 
o ‘z 
b o 'y n ig a  
o lish  
T a d b irk o r 
iqtisodiy 
xavf — xatarni 
his 
qilib, 
ta v a k k a l 
qilib, 
«sinish»dan 
q o 'r q in a s d a n   ish  yuritadi.  A g ar  k u tilm a g a n   h o d is a   bo'lsa,  u n g a   faqat 
ta d b ir k o m in g   o'zi  javob  beradi.
» 
Tadbirkorlik  qoidalari  va  q o n u n la rn in g   u stu v o rlig ig a   rioya 
etish . 
T adbirkorlik  faoliyatining  o 'z   ichki  q o n u n   qoidalari  va 
ja m iy a tn in g   q o n u n iy   asoslari  m avjud.  Q o n u n   va  q o id a la r  q a n d a y  
k o 'rin is h la rg a   e g a   b o 'lis h id a n   q a t ’iy  n azar  ta d b irk o r  u la rg a   am al 
qilishi  va  h u r m a t  qilishi  k e r a k   va  shart.
R aqobat 
m u h itin in g  
rivojlan ish id a 
va 
u n in g  
k urashida 
q a tn a sh ish .  T a d b irk o r  o 'z   faoliyati  d a v o m id a   sifatli  tovar  ishlab 
ch iq arish i  va  xizm at  k o 'rs a tis h i  orqali  r a q o b a tn in g   avj  olishiga  hissa 
q o 's h is h i  va  u n d a   o'zi  h a m   faol  ish tiro k   etishi  lozim.
Tadbirkorlik  siri.  T a d b irk o rlik   faoliyati  b ila n   sh u g 'u lla n u v c h ila r 
a lb a tta   o'zlarin in g   sirlariga  e g a   bo 'lis h lari  va  uni  q a ttiq   h im o y a 
qilishlari  lozim  bo'ladi.  C'hunki  b iz n e s  ishi  o 'z g a la r d a n   sir  tutilgan 
ta q d ird a g in a   katta.  d a ro m a d   keltirishi,  ta d b ir k o r g a   esa,  farovonlik 
b a g 'is h la s h i  m um kin.
H alollik   bilan  ish  yu ritish   T a d b irk o r  halol  pul  to p ish g a   intilishi 
shart.  Bu  tam oyil  ta d b irk o r  tu s h u n c h a s in in g   h a q iq iy   tabiafiga  a y n a n  
m os  keladi  va  u n g a   zid  b o 'l g a n   har  q a n d a y   ishlarni,  h a ra k a tla rn i 
in k o r  etadi.
N u fu z  (im ij)ga  e g a   b o'lish .  N u fu z   t a d b i r k o m i n g   obro — e'tiborli 
bo'lishini,  o'z   n o m ig a   p u tu r   etkazm aslikni,  firma  n o m ig a   sodiqlikni 
v a   u n i  e'z ozlashni  bildiradi.
82

T a d b irk o r  o 'z   ishlab  chiqarish  faoliyatini  o'zi  boshqaradi,  davlat 
u n in g   ishiga  aralashm aydi,  balki  tad b irk o rn i  q o ’llab — q u w a t l a s h   va 
u ning  daxlsizligini  kafolatfashi  orqali  q u la y   m u h it  yaratadi.
Iqtisodiy  n u q ta i  nazard an   ta d b irk o rlik k a  iqtisodiy  kategoriya, 
xo'jalik  yuritish  usuli  va  iqtisodiy  fikrlash  tipi  sifatida  qaralishi 
m um kin.  A gar  biz  tad b irk o rlik k a  
iq tiso d iy   kateg o riy a  sifatida 
q a ra y d ig a n   bo'lsak,  d a s t a w a l   unin g   su b y e k ti  va  obyekti  masalasini 
hal 
etib 
oiishimiz 
zarur 
bo'ladi. 
Pirovardida 
esa 
tadbirkorlik 
faoliyatining  asosiy  ko'rinishJari  va  tashkiliy  shakllari  ham   u ning 
s u b y ek ti  va  o b y e k tig a   uzviy  b o g 'liq   bo'ladi.
T ad b irk o rlik   faoliyatining  subyekti,  d a s ta w a l,  xususiy  shaxs 
(xususiy,  oilaviy  x o 'j a lik   va  k e r a k   b o 'ls a   u n d a n   ham   yirikroq  xo'jalik 
yurituvchi) 
bo'lishi 
m u m k in  
Bu 
ta d b irk o rla r 
ishlab 
chiqarish 
faoliyatlarini  o 'z   m e h n a tla ri  yoki  y o llan m a  ishchilar  hisobiga  tashkil 
etadilar.
T adbikorlik 
faofiyati 
m a 'lu m  
g u r u h g a  
birlashgan 
kishilar 
to m o n id a n   h a m   a m a lg a   oshirilishi  m um kin.  Ularni  u m u m iy   iqtisodiy 
m an faatlar 
va 
s h a rtn o m a  
m unosabatlari 
birlashtiradi. 
Ja m o a  
iadbirkorligi 
sifatida 
aksio n erlik  
jamiyatlari, 
ijara 
jamoalari, 
k o o p erativ lar  faoliyat  ko'rsatish lari  m um kin.
T adbikorlik 
faoliyatining 
su b y e k ti 
sifatida, 
y a n a  
davlat 
m u ta sa d d i  tashkilotlari  ishtirok  etishi  harr. mum kin.
Tadbikorlik 
faoliyatining 
o b y e k t i — 
daro m ad n i
m aksim allashtirish  m a q s a d id a   ishlab  chiqarish  omillarining  samarali 
k o m b in atsiy alash u v i  (birlashuvi)dir1.  T a d b irk o r  bu 
b o ra d a   xo'jalik 
y u ritu v c h id a n   o'zin in g   tash a b b u sk o rlig i  bilan  d oim o  ajralib  turadi. 
C h u n k i 
ta d b irk o r  o d d iy   xo'jalik  sub y ek tid an , 
ishlab  chiqarish 
om illanni  d oim o  y a n g i  k o m binatsiyalashuvini  top ish g a  intilishi  bilan 
farq  qiladi.
T adbirkorlik  faoliyatining  su b y e k ti  va  o b y e k tin in g   o'z iga  xosligi 
u n in g   ju d a   k o 'p   k o 'rin is h la rg a   h a m d a   sh ak llarg a 
e g a   bo'lishini 
(aqozo  etadi.
M asalan,  kichik  b iz n e sd a   ta d b ik o rlik n in g   qu y id ag i  turlarini
farqlaydilar: