A. nurmonov, A. Sobirov, N. Qosimova

  Q o ‘shtirnoqning  qo'yilish  sabablarini  tushuntirib  bering.
1 9 9 6 - v i i n i n g   2 3 - 2 6 - a p r e l  
k u n l a x : 
T o s h k e n t d a   t o ' q i m
a c h i l i k  
v a  
k o ’ n c h i l i k   :■- . . n o a t i n i n g   b i r i n c h i   x a l q a r < -  
: 
i y o :   g a z l a m
a ,   c h a r m
- 9 6 »   i 
s t -  
g a z m
a s i   b o ' l i b   o ' t d i .   M
.   Q
a y u m
o v n i n g   « I s m
o i l   B u x o r i y » .   N .   M
a h m
u d o v -  
n i n g   « B a h o u d d i n   N a q s h b a n d »   h u j j a t l i   f i l m
1  i r i   n a m
o y i s h   e t i l d i .   Y a p o n i y a i i k  
N
o r i k o   M
a g o s a k i   x o n i m
  « Y a p o n   v a   o ' z K - x   t i l l a r i n i n g   q i y o s i y   t a v s i f i *   n o m
i i  
i l m
i y   r i s o l a   y o z i b ,   n a s h r   q i l d i r d i .   « Q o z i »   o ' z   i s h i g a   p u x t a   b o i s a - d a ,   x o j a s i -  
n i n g   m
a r t a b a s i n i   i z z a t   q i l i b ,   « s i z   b u y u r i n g »   d e g a n d a y   q a r a d i .   ( T .  
M
a l i k )  
« T a n q i d  
—
 
k e l a j a k n i n g  
m
e v a s i » ,  
—
  d e y d i  
d o n o   x a l q i m
i z .  
« S h a h a r l a r  
x o t i r a s i »   y o d g o r l i k   m
a j m
u y i   h a q i d a   « 0
‘ z b e k i s t o n   o v o z i »   g a z e t a s i d a   m
a q o l a  
b e r i s h d i .
107

155-mashq.
  U yga  vazifa.  G a p la rn i  o 'q in g .  Q a ye rla rd a   q o ‘ s h tirn o q  
is h la tilis h i  lo z im lig in i  a n iq ia n g ,  izo h la b ,  so 'n g   g a p la rn i  d a fta rin g iz g a
k o ‘ c h irib   oltag.
M a rk a z iy  Osiyo m adanivati  h a fta lik  gazetasini  m untazarn  o ‘ q ib  tu ra - 
inan.  V atan,  m ilia t s o .z ia rin i ishlatm ay tu rib  h a m  va tanparvarlik,  m ilia t 
p a rv a rlik  m o h iy a tin i  ©chib  berish  m u m k in .
O dam  keksavgandan  keyin yosh bolaga o'xshab qolarkanm i.  mana shu 
yildan  boshlab sal  narsani  ham  k o ‘ ngilga oladigan tegm anozikka a y la n d i- 
qotdi. 
( X
  S u l t o n o v )  
F itra t 
s o ' z i n i n g  
lu g ‘ aviy  m a’ n o sin i 
i k k i   j i l d l i k   o ' z b e k  
tilin in g  izohJi  tag‘atidan 
î o p o l m
a y s i z .  
» Javoiy lug'atida tabiat, tu g 'm a  tabiat, 
yaratilish deb izohlangan. 
( B .  
Qosimov)
 
O dob — 
o l l i n d a n  
q im m a t, — deydi 
x a lq im iz .  Z a ra fsh o n — N y u m o n t  q o ‘ shm a  k o rx o n a s in in g   m a h s u lo tia ri 
dunyo bozorida ancha xa rid o rg ir sanaladi.
S h o i r   B .   B o y q o b i l o v   N a v o i y i i o x n a   t e t r a l o g i y a s i   u c h u n   N
a v o i y   n o m
i d a g i  
0
‘ z b e k i s t o n   R e s p u b l i k a s i   D a v l a l   m
u k o f o t i n i   o l i s h   b a x t i g a   s a z o v o r   b o . l g à n .
Savol va  topshiriqlar
«
Í.  T ire  o'zbek yozuvida qachondan boshlab  ish ia tila  boshlangan?
2 .
  T ire   b ila n   ch iziqchaning  fa rq in i  tushunttring.
3 .   Q
o ' s h t i m
o q n i n g   i s h l a t i l i s h   o ' r i n l a r i g a   m
i s o l l a r   k e l t i r i n g .
28-DARS.
 
I K
K
I   N
U
Q
T A
,  
N
U
Q
T A
L I   V
E R
G
U
L   V A   L E
A
R
N
I N
G
 
Q
O
‘ L
L A
N
I L
I S
H
  O
R
I N
L
A
R
I
Damning maqsadi:
a )   i l m
i y   m
a q s a d :   o ' q u v c h i l a m
i n g   o n g i d a   i k k i   n u q t a ,   n u q t a l i   v e r g u l   v a
u ia rn in g   ish la tilish  o 'rin la r i yuzasidan b ilim  va  m alakalar  hosil  q ilis h ;
b)  o 'q u v c h ila rn i ilm ga  hnrm al  ruhida tarbiyalash.
/  
1-topshiriq,  To'ri  u-.irsa  hamma  uchun  kerak:  salomathk,  g o ‘~al 
xulq,  rosigo y lik  va  h a b í ¡nehnat.
 
U s h b u   g a p d a   i k k i   n u q t a n i n g   n i m
a  
s a b a b d a n   i s h l a t i i a y o t g a n m
i   i z o h l a n g .
2 - t o p s h i r i q .  
N u q ia 'i  vergulaing  ish la tilish   o 'rin la rig a   m is o lla r 
k e ltirin g .
I k k i   n u q t a   o ‘ z b e k   y o z u v i d a  
X IX  
a s m
i n g   o x i r i   v a  
X X  
a s n i i n g   b o s h l a r i d a n  
e  
b o r a n   i s h l a t i i a   b o s h l a n g a r
U  quyidagi o ‘ rinlarda  Isi ¡ -  iladi:
1 .   S h a k l a n   t u g a l l a n g a n ,   l e k i n   m
a z m
u n a n   k e y i n g i s i   b m
n c h i s i n i n g   u z v i y  
d a v o m
i   s a n a l g a n   b o g i o v c h i s i z   q o ‘ s h n i a   g a p l a r d a n   s o ‘ n g .
Oltmishga  kiríb  bildim:  umrim  bekorga  o'Unabdi,  odamlarga  kerakli 
ekanman  hayotda  iz qoldiribman.  (A.  Qahhor)
2.  K o ’ chirm a  gapdan  o ld in   kelgan  m u a llif gapidan  so‘ ng.

B u n d a n   so  'ng  Q u tid o r   tu r ib   i c k k a r ig a   y u g u r d i,  y a r im   y o  ‘I d a n o q  
ta n c h a d a   o ‘tiru vch i  Oftoboyifn  v a   K um ushga  qichqirdl:
— 
S ir o ch ild i! 
( A .  
Q odiriy)
3.  U yushiq b o ‘iaklardan o ld in  kelgan  uraum iasliti.ruvch i so'zdan keyin.
O  ‘zbekision  R espu h likasm in g  D a v ia t ra m zja ri: 
D a v i a t  
bayrog'i,  D a v la t
g e r b i  
v a   D a v ia t m a d h iy a si  m illiy  
i f t i x o r i m
i z ,  
s h a r a f  va  sh o n im iz sa n a la d i.
4.  Reja,  m avzu,  q aror q ilin d i ka b i  so‘ z la rd a n   so'ng.
M a v zu :  «A lisher N a vo iyn in g   « F a rh o d   va  S h irin »  dostoni».
Y uqoridagilar  asosida  y ig W s h   q a r o r   q a b u l  qildi:
/. 
J a m o a n in g   N a v ro  ‘z   b a y r a m ig a   ta y y o r g a r lik   ish ia ri  q o n iq a r li  d e b  
¡opilsin.
 
4
/ / .  
N a v ro  ‘z
  —  
u m um xalq  b a y r a m in i  ko  ‘ta rin k i  ru h da  m u n osib  k u tib  
olish  uchun  y a n a   za ru riy  c h o r a -ta d b ir la r   ish ia b   chiqilsin.
5.  U s lu b iy   ra v o n iik n i,  m u x ta s a rlik n i  ta?m in là s h   m aqsadida  îu r îi  x il 
rasm iy  m a lu m o tla rd a ,  nashr ish ia rid a   a y rim  so‘zlardan  kevin.
T o s h k e n t d a  
« M u s ta q il  0  ‘z.b e k isto n :  f a h a f a   v a   h u q u q n m g   dnW nrh 
m a s a la la r i»   m a v z u s id a   u c h in c h i  a n ’a n a v r y   r e s p u b lik a   it m i y - n a z a r i y  
ko n feren siya si  b o ‘lib  o'tdi.
6.
  Sport  m usobaqalarida ra q ib la r o ‘ rtasidagi  hisobni  ifodalash u c h u n  
o lin g a n   o c h k o la r y o ki  k iritilg a n  g o ila rn in g   liis b a tin i  beigilash uchun.
S i d n e y d a g i   X X V U
y o z g l   o l i t n p i a d a  
o 
‘y i n l a r i d a   h a m
y u r t l m
i z   M
u h a m
m
a d -  
q o d ir  
A b d u l l a y e v   r a q i b i n i  
2 7 : 2 1   h isobi  b ila n  
y e n g d i .
«Andijon»  v a   «P axtakor»  k o m a n d a la ri  o^rfasidagi  o ‘yin   du  ran g  n a tija  
bilan   tu g a d i
  —  
2  :  2.
E
s t   a t  m
a
:  
H is o b -k ito b   ishida b o iu v  a lo m a ti sanaladi.  100  :  2  —  50
1 5 6 - m m h q .
 
G a p la rn i  o ‘ 
tushiJHtirib  bering.
; .  
K u r a s h d a   b i r   t a b i a t   q o n u n i  
bor:  p o lv o n , 
d a v u d a  
m a g lu b   b o is a , 
taqdirga  ian  berib ketm aydi. 
( T .  
M u ro d ) 
2 .  
A b d u lla  A v lo n iy  shunday degan 
edi:  «11m  —  d u n y o n in g   izza ti,  o x ira tn in g   sb a ro fa tid ir,  llm   inson  u c h u n  
g ‘ o y a t  o liy   va  muqaddas  fa zila td u r» .  3.  M a ’ n a v iy -a x lo q iy   tatbivalangan 
i n s o n  
shunday insenki.  u  
s h a r i a t ,  
ta riq a t va haqiqaî 
b o - N i d a  
m ukam tnaldir. 
U
n ü a  
to "it  narsa shakliangau b o ia d i: yaxshi so'z,  yaxsni 
a  
mal.  yaxshi xulq 
va  m a ’ rifa t.  U n in g   d iii  p o k - u   tili.  p o k ,  is h i  va  n iy a tla ri  ham   p o k d ir. 
( B a h o u d d i n   N a q s h b a n d )  
4.  O ’zbeklar orasida  q a d im -q   d im d a n  chinakam  
i n s o i u v   f a z i i a t l a r :  
d o ‘stlik  m e h r-o q ib a t,  odam garch:  .,  a x lo q iy -te ra n lik  
u l u g i a m
b   k e l g a n ,  
5. 
M
a v z u :  
«O 'zbek tiiig a  daviat 
t i l i   n i a q o m
i n j n g  
berilishi 
va  b u llin g   olam shum ul  a lia m iya îi» .  6.  D am   o lis h   dasturi:  23.35.  «Jazda 
faqat  qizlar»,  7,  T a h ririy a t  m a n z ili:  110000, T e rrn iz   shahri,  N a v o iy  shoh 
k o ‘ chasi,  71-uy.  le i:  25-0 4 -92 .  8.  « N e ftc h i»   (F a rg 'o n a )  va  «Navbahor» 
(N a m a n g a n ) 
f u t b o l  
k o m a n d a la ri 
o ‘ r t a s i d a g i   u c h r a s h u v d a   h i s o b   o c h i i -  
m
a d i   —
  0   :  0 .

N U Q T A L I  V E R G U L   V A   L N IN G   Q O 'L L A N I L I S H  
0 ‘ R IN L A R I
N u q ta li  vergul o'zbek yozuvida  1885-yildan boshlab  uchraydi.
U   quyidagi  o ‘ rinlarda  ish la tila d i.
1.  B o g io v c h is iz   q cfsh m a   gaplar  tarkib id a g i  sodda  ga p lar  m azm un 
jih a tid a n   tugal  ilk r n i anglatib,  b ir-b irig a   yaqin  b o im a g a n   h ollarda.
Lekin  avtor shu  kichkinagina  hikoyada  katta  ish  qiladi;  o ‘quvchining 
ko‘z 
oldiga 
odamning havasi keladigan,  har qanday kishining muhabbatini 
o ‘ziga 
qaratadigan , 
heir 
q a n ch a   iz za i qilsa  arziydigan  
va bu 
izza tg a   o ‘zining 
ja fo k a s h lig i,  g 'a y r a ti,  fa r o s a ti,  e l- y u r t  uchun  q a y g  ‘u rish i  bi / an  s a z o v o r  
bo ‘Igan  bir chol keladi.  (A.  Qahhor)
2.  B o g io vch isiz qo'shma gap tarkibiga kirgan sodda gaplardagi  voqealar 
b ir-b irig a  qiyoslanganda.
Ish  ku ch in i  elga  berm a,  y e rg a   ber; ja m g 'a rm a n i  selga  b erm a .  elga  her!
Yaxshini yom on   dem a,  olishing bo ‘Isa  ham;
Yomonni yaxshi dema, yaqining bo ‘Isa ham.
3.  Uyushiq b o ia k la rg u ru lila n ib ,  o ‘zaro vergullar yordam ida b ir-b irid a n  
a jratilganda,  har b ir g u ru h n i  anglatuvchi  so’ zdan  kcyin .
Gerb  rangli  tasvirda  bo ‘lib,  Humo  qushi  kumushrangda;  quyosh,
boshoqlar,  p a x ta   chanog'i  va  « 0 ‘zbekiston »  degan y o z u v  tilla ra n g d a ; g 'o 'za  
sh oxlari  va  barglari,  vodiylar y a s h il rqngda;  to g la r  h avoran gda;  ch an oqdagi 
paxta,  daiyolar, yarimoy va yulduz oq rangda  beriladi.
4.  Reja.  qaror.  farm on.  buyruq.  qonun va shu kabilarning o xirg i  bandi-
dan  tashqari  har b ir bandi  o x irid a .
O tabek  tim soliga  tavsif:
a)
 
Otabek  —  o'qimishli,  o'z  davrining
y e tu k  
kishisi;
b )  O tabek
  — 
m a rd  v a  ja s u r  yigit;
d )  
O t a b e k   —
  o ' z   a h d i g a   s o d i q ,  
v a f o l i   y o r .
157-mashq.
 
G aplarni  o^qing.  N u q ta li  vcrgulning  is h la tiiis h   o 'rin la rin i 
izohlang.
1.  Hayhotday hovli  fayzsiz;  daraxtlar ostini  o 't - o ia n  bosgaii.  h o vlin in g  
ctak tom onida b ir ju f t y irik -y irik  qarg'a Ibqayd kezib y u rib d i. 
(O.  Otaxonov 
O b id jo n  b o rib  pechkaning  ichiga q o i   tiqadi:  n im a n id ir m ahkam   ushlavdi 
(A.  Qahhor)
2.  c'K am oio: 
K O M P Y U T E R »   b i/: 
-  m a k ta b i  q u y id a g i  o ‘ q u \ 
kurslariga ta k lif qiladi:
B i r   o y l i k   k u r s l a r g a :
— buxgalleriya  dasturi  b iia n   ishlash t a iim i;
— video  operatorlari  kursi;
—  IN T E R N E T g a o -q itis h .
I k k i   o y l i k   k u r s l a r g a :
—  zam onaviv  buxgalleriya  hisobi:

—  b a n k  ishi;
—  ko m p yu te rd a   ishlash ta ’lim i;
—  sartaroshlik  kursi;
—  professional  fotografíen-.
3. 
T o s h ke n tn in g   asl  n o m i  C h o c h d ir.  C h o c h   —  X irm o n   o 'rn i  m a ’ n o - 
sida.  So‘ ngroq C hoch  Shoshga aylanadi.  O x ir g i  asrlardagina  Shosh  Toshga 
a ylanadi;  Toshkent  atala boshlandi. 
( G‘.  G'ulom)
158-mashq.
 
G ap larn i  o ‘q ib ,  q o ld ir ilg a r i  tin ish   b elg ila rin i  to p in g   va 
d aftarin gizga  t o ‘g ‘rilab  k o ‘chirib  y o z in g .
1.  O m o n   M u x to ro v  shunday  degan  edi:  A b d u lla   Q a h h o rn in g   shaxsiy 
k o ’ zoynagi  b o im a g a n id a ,  u h ech q a c h o n  Q a h h o r  b o 'lm a sd i.
2.  Q u yid a g ila r d e m o k ra tiy a n in g  asosiy t a m o y illa r i  ataladi:
xa lq n in g  e rk in   x o h ish -iro d a g a   ega e k a n lig i;
fuqarolarning tcng  h u q u q lilig i;
inson  h u q u q la rin in g  barcha  narsadan u s tu v o r lig i;
h o k im iy a t  o rg a n la rin in g   saylab  q o ‘ y i li s h i   va  u la rn in g   s a y lo v c h ila r 
o ld id a   hisob  berishga b u rc h li  e ka n lig i.
3.  11.20 yoshlar telekanalida h a rb iy  v a ta n p a rv a rlik   dasturi.  1.  M a rd -u  
m aydon.  2.  A skar m a ktu b la ri.
4.  Insonda  h am m a  narsa  g o 'z a l  b o i m o g i   lo z im :  vuzi  ham ,  k iv im i 
h a m ,  qalbi  ham ,  fik r i  ham .
5.  I.A .  K a rim o v n in g   « 0 ‘ zb e kisto n   X X I  a sr  b o ‘ sag‘ asida:  xa vfsizlikka  
ta h d id ,  b a rq a ro rlik   shartlari va ta ra q q iy o t k a fo la tla ri»   asarini  o 'q ib   c h iq ib  
m u hokam a  q ild ik .
6.  M a 'rifa t  ro 'zn o m a sin in g   m a n z ili:  7 0 0 0  85,  T o shkent.  M a tb u o tc h ila r 
k o ‘ chasi,  32.
7.  B o 'lib   o íg a n   uchrashuvda  P itsburg k o m a n d a s i  Boston  k lu b in i  6  :  4 
hisobida  m a g iu b iya tg a  uchratdi.
T I N I S H   B E L G IL A R J N IN G   Q O fcS H A L O Q   H O L D A  
I S H L A T I L I S I I   0 ‘RI 1N LA RI
0 ‘ zbek  y o z u v id a   u s lu b iy   a n iq lik .  r a v o n lik   h a m d a   tu r li  x i!  le k s ik - 
g ra m m a tik   m a’n o la rn i  ifodalash  u ch u n   t in is h   b e lg ila rin i  q o lla s h   h o lla ri 
h a m   uchrab turadi.  U larning q o ila n ilis h id a g i  asosiy o ‘rin ia r quyidagilardan 
iborat:
1.  H is-h a ya jo n   b ila n   avtilgan  so ;ro q   g a p la r   o x irid a   s o io q   va  u n d o v 
belgilari  ketm a-ket  q o 'y ila d i.
— 
A xir,  ablah,
  — 
dercii  Yunus,
  —  
b ir o v n in g  u yig a   oyog ‘ingni a rtm a sd a n  
k irgan i  ibo 
( ¡ H a s a n ,  
nega  h a vo n i  b u lg 'a tg a n i  /b o   q ilm a y s a n  ?! (A.  Q a h h o r)
2.  So‘ roq  va  u n d o v gaplar  k u c h li  h is -h a y a jo n   b ila n   aytilsa,  k e tm a -k e t 
ik k ita   yoki  uchta b ir x il  belgi  q o ‘ y ilis h i  m u m k in . 
E y,  p u rv iq o r tog'lar! N ega 
jim s illa r ,  nega!!! (A.  C h o'lpon )

3.  S o io q   va  undov  m a zm u n in i  b ild irg a n   gaplarda  ñ k r  tu gallanm ay 
qolsa,  m azkur belgilardan so‘ng ik k i  nu q ta  q o ‘y ila d i.
«
Ertaga!
 — 
deya xotirjam   d ilid a n   o ‘tk a z d i va  blrdan  to ‘x ta d i
  —  
x o  ‘sh, 
ertaga  nim a  bo'ladi?..»  (N .  Q ilichev)  B erkinboy  tuyqusdan  tilla  to p g a n d a y 
quvonib-suyunib,  turgan jo y id a   d ik - d ik  sa k r a y   boshladi:
— 
Topdi-mm!..  Topdi-im!.. 
( S h .  
B o'taev).
4.
  M u a liif gapi va ko 'ch irm a  gapiar o ‘rtasida tin ish  belgilari ke ím a -ke t 
ish la tilish i  m um kin.
«A dabiyot hurtar,  uní kasbga aylan tirib  oigan yozu vch i olm aga  tushgan 
qurtdan fa r q   q ilm aydi»,—  deb y  o íg a n   e d i A.  Qahhor.
159-mashq.
  M atn íarai  o ‘qing.  T iuish  belgilarining  q o‘sh  ish la tilish  
sabablarini  tushuntiring.
O 'z   u y in in g   qabristonlar  qadar  jim jit .  xonaqohlar  qadar  unsiz,  o  z 
k o ‘ ngli qadar tund va xo'mraygan boMishini istagan  Razzoq so‘ ft xu d d i shu 
o la -to 'p o lo n   ustiga k irib  keldi!  ________ ________ __
Eshikdah kira r-kirm a s ovozining boricha:
—  B u   nim a  q iyo m a tü !  —  deb  sh o vq in   s o lis h i  ik k a la   yosh  q iz n i 
chaqm oq tekkan daraxtdek turgan joyJarida q o tirib   qo‘ydi.
R a h i m b i y   (bo‘g‘ iq).  Bu  kim ?..  K im   bu?..
X a y o l  
(taxtga  qarab).
 
Ey qora ku ch ,  ey  q u rib   keígur íaxt!
...  Ey,  qop-qora saodat,  sensan?!
Ey,  insonning dushman tangrisi,  qachong‘acha bu ongsizlar to 'd a s in i 
o ‘zmgga hara topindirib hali qurbon qilasan?!  Ey boyqushlar qafasi,  buriday 
dev  isiitahalik hayvonlam ing q o 'ii  b iian qachong'acha dunyolam i bir-b irig a  
urib  turasan?!
R a h i m b i y  
( o ' y l a r ) .  
A frosiyob  deydir.  Otam dan  q o ch d im   deydir. 
( B
i r - i k k i   o d i m   b o s i b ,   q o ‘r q a - q o ‘r q a )  
Sen  kimsan?..
X a y o l .   M en...  Sening  kabi  bit:  z o lim   q o iin d a   mana  shuning  kabi 
(Abdumo'minning  o'ligtni  ko'rsatib)
  hech  narsani  b ilm a y in ,  o n glam ayin 
bo"g‘ izlang‘on b ir m azlum   —  Sivovush!.. 
(A.  Fitrat)
160-mashq.
  GapJarni  o ‘qib,  tin is h   belgilarining  qo‘yilish  sabablarini
izohlang.
1.  —  Daraxt  shoxiarining  e g ilish in i  k o 'r.
—  E g ila v e rs in .  H a y !..  E h c -h e y ü !  E g ila v e r,  sh a rn o l,  s h a in o -o -1 . 
E-sa-ve-e-r! 
(O.  Otaxonov)
2.  —  N im a  qiiam an  bunaqa d o rila rn i? !  —  dedi jabrlangan.—  Menga 
serebraiizin  kerakü! 
( 0 ‘lmasMuhiddin)
3.  G u v o h  1 a r .   Yo,  alhazar!..
N 'a v r o ' z .   Q o'yvonnang! 
( G u v o h l a r g a . )  
Q ani,  yatringlar!
O o r i n i n g  t o  v u s  h i .  Voy!..  V o y  q o lim !..  Oh!.. 
(A.  Qahhor)

4.  Boidim-bo‘ldim, surxoni boidim-baycha deyin-da.
—  Klarabaycha? 0 ‘ynab-kulibgina yuribsizmi, Klarabaycha?..
—  N im a -n im a ?
—  Klarabaycha?
Ayo.l  lab b u rd i.  A y o l  qosh  kerdi.
—  Baycha?  Kakaya baycha? —• dedi,  — M e n   K lara Xodjayevnam an! 
M e n   n im a   d e yish im n i  b ilra a d im ... 
(T.  Uumd)
161-mashq.
  Uvga vazifa.  G a p la rn i  o ‘ qing.  T inish  b e ig ila rin in g   ishla-
tiiish  sababiarini  tushuntirib  bering.
L   —  0 ‘ 3  qardosh,  sen  faylasuf ekansan. Q o ‘y ,  bu  gaplarni.
— Bu  falsafa  ernas,  bu  haqiqat!  —  dedi  Chuvrindi  haqoratlangan 
odamning ovozida.  — AWalgi kuni, idorangizda bizni ancha masalaiarda 
aybladingiz.  M ehm oningiz edim,  chidab eshitdim.  B izn i o'zbek (!) deydilar. 
M a y li,  q a y s ila rim iz   n o a h ild ir m iz ,  b o s h q a d irm iz ,  le k in   o 'z b e k m iz , 
«o‘ z»imizga  «bek»miz.  Q u llik n i  hazm  q ilo im a y m iz . 
(T.  Malik)
2.  — Shayx Sa’diyning hikraatli so'zi bor:  «Har bir hurigan itni quva 
bersang, manziiga qachon yetasan?»
3.
  Ijtim o iy - m illiy  ta ra q q iy o ln in g   bosh y o ‘ nalishlari:
— demokratiya va qonuniylik;
— m u lk c h ilik   shakllarining rang-barangligi va b o zo r m unosabatläri;
— yuksak  m a ’ naviyat  va  m adanivat,  k is h ila m i  o*z  tarixiga,  xa lq n in g  
m a ’ naviy raerosi va an’analariga  h u rm a t ru h id a  tarbiyalash, ja h o n   mada- 
niyati  v u tu q la rin i  egallash;
— xalqaro  h a m ko rlikn i  rivojlantirish, jah o n  ham jam jyatiga k rrib  borish. 
( Y a n g i   0
‘ z b e k i s t o n n i n g   7   z a f a r l i   y i l i .  
—   T :   « S h a r q » ,  
¡ 9 9 9 ,  
4 - b e t ) .
Savol va  topshiriqlar
1.  ik k i  n u qtaning  ish la tilish   o  r in ia ii  qaysilar?
2.  N u q ta li  vergui qanday h o iia rd a  ishlatiiadi?
3.  B o g io v c h is iz   q o sshma  gapiarda  ik k i  nuqta  va  n u q ta li  verg u in in g  
ish la tilish i  haqida gapirib  bering.

29-DARS. 
S O 'Z L A R N IN G   M O R F E M   T A R K I B l
Darsning maqsadj:
a)  ilm iy  maqsad:  o 'q u v c h ila rn in g  ongida m o rfe m ik a  yuzasidan b ilim  
va  m alakalar h o sil q ilis h ; 
i
b) o 'q u v c h ila rn i o 'zb e k xalqiga mansub ekanligidan faxrla n ish  
ruhidai 
tarbiyalash.
y  
Topshiriq.  Yo ‘liqmaslik,  tayyorlandi, boshladik 
s o 'z la rin i m a ’n o li 
qismlarga ajratib.  u la rn i izohlang.