Boshlang'ich sinflarda matematika o'qitish metodikasi

E R T A L A B , K U N D U Z I , K E C H Q U R U N ,
K E C H A , B U G U N , E R T A G A ...
0 ‘quvchining kun tartibi 
(rejimi) haqida.
Boshlang‘ich finf o ‘quvchi- 
larida kun tartibini vaqtini soat 
bo‘yicha taqsimlanishi tushun­
tiriladi.
0 ‘quvchilarda ertalab, kunduzi, 
kechqurun tushunchalari mustah- 
kamlanishida ertalabki nonushta, 
tushlik vaqti, kechqurungi ovqat, 
tunggi uyqi tartiblari eslatiladi. Masalan taxminiy ish tartibini 
quyidagicha ifodalash mumkin.
V^-dan 8(Ю
- gacha - badan tarbiya va ertalabki nonushta.
800-dan 1200 - gacha - dars mashqulotlari.
ll^-dan 1300 - gacha - tushlik
B^-dan 16(,° - gacha - dam olish
1 b^-dan 1800 - gacha - dars tayyorlash
B^-dan 2030 - gacha - madaniy dam olish
2030-dan tunggi uyqi
5
12 19 26
2
9 16 23
1 8
15 22 29
5
12 19 26
3 10 17 2 4 31
7 14 21 28
6
13 20 27
3 10 17 24
2
9
16 23 30
6
13 20 27
4
11 18 25
1
8 15 22 29
7
14 21 28
4 11 18 25
3 10 17 24 31
7
14 21 28
5 12 19 26
2
9 16 23 30
1
8
15 22 29
5 12 19 26
4 11 18 25
1
8
15 22 29
6 13 2 0 27
3 10 17 24
2
9
16 2 3 30
6 13 20 27
5 12 19 26
2
9
16 23 30
7 14 21 28
4 11 18 25
3 10 17 24 31
7 14 21 28
6 13 20 27
3 10 17 2 4
1 8 15 22 29
5 12 19 26
4 11 18 25
1 8 15 22 29
7 14 21 28
4
11 18 25
2 9 16 23 30
6 13 20 27
5
12 19 26
2
9 16 2 3 30
6 13 20 27
4
11 18 25
1 8
15 22 29
6 13 20 27
6
13 20 27
3 10 17 2 4 31
7 1 4 21 28
5
12 19 26
2
9
16 23 30
7
1 4 21 2 8
7
14 21 28
4 11 18 25
1 8
1 5 22 29
6 13 20 27
3 10 17 2 4
1 8
15 2 2 29
1
8
15 22 29
5 12 19 26
2
9
16 23 30
7 14 21 28
4 11 18 25
2
9
16 2 3 30
2
9
16 23 30
6 13 20 27
3 10 17 2 4
1 8
15 22 29
5 12 19 26
3 10 17 2 4 31
3 10 17 2 4 31
7 14 21 28
4 11 18 25
2
9
16 23 30
6 13 20 27
4 11 18 25
4 11 18 25
1 8 15 22 29
5 12 19 26
3 10 17 2 4 31
7 14 21 28
5 12 19 2 6
172

---

H A F T A . O Y . F A S L . Y I L
1 y il
= 
12 oy. 
Ular: yanvar, fewal, mart, aprel, may, iyun, 
iyul, avgust, sentabr, oktabr, noyabr, dekabr 
1 yilda 4 f a s l bor: 
bahor, yoz, kuz, qish.
Har bir fasl 3 oy davom etadi.
1 hafta
=
7 
kun. 
Ular: dushanba, seshanba, chorshanba, 
payshanba, juma, shanba, yakshanba.
1. Har bir fasl necha oy davom etadi, oylar nomini 
bilasizmi?
2. Respublikamizning mustaqillik kunini ayting. Bu yil 
mustaqilligimizning nechanchi yili?
3. Bir hafta necha kun boMadi? Haftaning kunlarini aytib 
bering.
K E C H A - K U N D U Z . S O A T . D A Q I Q A
Soatning kichik mili vaqtning necha bo'lganini 
ko'rsatadi. U bir katta chiziqchadan ikkinchi katta 
chiziqchaga I soatda о ‘tadi. Soatning katta mili daqiqani 
ко ‘rsatadi. U bir kichik chiziqchadan ikkinchisiga I 
daqiqada о ‘tadi.
Bir sutka bir kecha-kunduzga teng bo ‘ladi.
1 kech a -ku n d u z = 24 so a t
1 so a t
=
60 daqiqa
Soatning kichik mili bir kecha-kunduzda 2 marta aylanib 
chiqadi. Sutka tungi soat 12 da boshlanadi va 24 soatdan 
keyin shu vaqtda tugaydi.
173

---

2
- s in fd a e s a y il, o y , s u tk a (k e c h a - k u n d u z ), s o a t v a m in u t k a b i 
b ir lik la r o ‘rg a n ila d i. 3 -s in fd a e s a s e k u n d v a a s r tu s h u n c h a la r i 
o ‘tilis h i b ila n b o la la rd a v a q t h a q id a g i tu s h u n c h a la m i y a n a d a
a n iq la s h tiris h g a e ris h ila d i. V a q t b irlik fa ri h a q id a ta s a v v u m i s h a k lla n ­
tir is h u c h u n tu rli m a s h g ‘u lo tla r o ‘tk a z is h y a x s h i s a m a r a b e ris h i 
m u m k in , m a s a la n : o ‘q itu v c h i o ‘zi q a rs a k c h a lg a n d a n s o ‘n g b ir m in u t 
o ‘tg a c h ,b o la la r h a m q a rs a k c h a lis h in i tu sh u n tira d i. (b o la la r b ir m in u t 
v a q t o ‘tish i u c h u n 6 0 g a c h a s a n a s h la ri k e r a k ). K a le n d a r b ila n is h la s h
h a m y a x s h i n a tija b e ra d i. D a r s lik d a k e ltirilg a n m a s h q la rn i b a ja ris h
d a v o m id a b o la la r y il d a v o m id a q a n c h a o y , h a fta d a q a n c h a k u n b o r ­
lig in i v a u la m in g d a v o m iy lig in i b ilib o la d ila r.
1-topshiriq.
D a rs lik d a n k a le n d a r b ila n is h la s h g a o id m a s h q la rn i 
ta n la b v a o ‘z in g iz m a s a la tu z in g :
3 -s in fd a v a q t b irlik la ri b ila n b o g ‘liq m a s h q la rn i b a ja ris h j a r a y ­
o n id a « u lu s h » (d o ly a ) m a v z u ig a o id m a te r ia lla r b o la la r o n g id a
m u s ta h k a m la s h g a e ris h ila d i. S o a tg a q a ra b v a q tn i b e lg ila s h k o ‘n ik - 
m a s in i s h a k lla n tiris h m u h im v a z if a h is o b la n a d i. S o a t m o d e lid a n fo y ­
d a la n ib , o ‘q itu v c h i h a r k u n i b u is h g a b ir m in u t v a q t a jra tis h i m u m ­
k in .
V a q t b irlik la ri h a q id a ta s a v v u m i s h a k lla n tir is h d a u n u m d o rlik , 
u m u m iy ish h a jm i v a v a q t, te z lik v a v a q t m a s o fa v a v a q t k a b i 
m iq d o r la r o ‘rta s id a g i m u to n a s ib lik k a o id m a s a la la r k a tta a h a m iy a tg a
e g a d ir.
2-topshiriq.
D a rs lig id a v a q t b irlik la ri b ila n ifo d a la n g a n m iq d o r- 
la rn i q o ‘s h is h v a a y iris h g a o id m a s h q la rn i to p in g . B u m a q s a d la r d a
d a r s lik q a n d a y u s u lla m i ta v s iy a e ta d i.
3-topshiriq.
K e c h a - k u n d u z d a s o a tla r k e tm a - k e tlig in i 
o ‘rg a n is h d a a s r v a q t b irlig i b ila n ta n is h is h j a r a y o n id a d a r s lik q a n d a y
k o ‘rg a z m a li o ‘q u v v o s ita la rid a n fo y d a la n is h ta v s iy a e tila d i?
B u k o ‘rg a z m a li v o s ita la rd a n f o y d a la n is h m a q s a d g a m u v o fiq
boM gan to p s h iriq v a s a v o lla r tu z in g .
4-topshiriq.
0 ‘q u v c h ila r g a ta v s iy a e tilg a n , a m a liy m a s h q la rn i 
y o z ib o lin g . B u m a s h g ‘u lo td a d a rs sh u n d a y q is m la r g a boM in sin k i, 
u la rd a n b ir id a o ‘q u v c h ila r « s e k u n d » v a q t b irlig i b ila n , ik k in c h is id a
e s a « s u tk a » (k e c h a v a k u n d u z n in g ) 12 s o a tlik v a 24 s o a tlik h is o b lp s h
u s u li m a v z u s in i q a m ro boM sin.
174

---